EFEC (3) - Una altra educació (també financera) és possible

Nota prèvia: l'agost del 2016 vaig respondre extensament un qüestionari de la periodista Lídia Juanmartí per a elaborar un article sobre l'educació financera. L'article es publicà el 10 de setembre de 2016: "Amb els diners no s'hi juga!".  De les reflexions que vaig formular es van extreure sols un parell d'afirmacions (l'educació financera és al servei de les entitats financeres, i que cal un educació financera més integral...). Passats els mesos he pensat que seria interessant compartir el gruix de reflexions, donat que malauradament, l'ofensiva des de diverses instàncies per a introduir (una determinada) educació financera continua amb força. 

Les altres entrades, les altres preguntes: 
És necessari impartir educació financera a les aules?
Esperit crític al programa d'Educació Finacera?
Un debat democràtic a un institut de Catalunya

Quins continguts creus que caldria tractar per educar als infants i adolescents en economia i finances?

No puc pretendre que pel fet de tenir una posició critica envers un cert plantejament de l’educació financera, automàticament tingui la clau d’un altre tipus d’educació financera. Però de la crítica sí que es deriven algunes possibilitats, que exposo d’una manera una mica precipitada:

• ha d’estar integrada en el conjunt del currículum, i ha de sorgir a partir de la realitat pròpia del centre i el seu entorn; només té sentit la col·laboració amb entitats, associacions i institucions si ho marca el mateix desenvolupament del projecte educatiu, i sempre en funció d’objectius exclusivament educatius

• ha d’incloure els diferents punts de vista, i no pot menystenir el context social global, l’anàlisi raonada de la realitat
• no pot renunciar al desenvolupament de l’esperit crític, i per tant ha d’ajudar a formar ciutadans responsables, conscients de la importància dels drets humans, i de la seva vulneració
• l’han d’impartir els professionals de l’educació, els quals han de propiciar la col·laboració amb d’altres professionals i agents en el marc d’un projecte educatiu

Això vol dir que no es pot limitar a la transmissió de termes, procediments i pautes de conducta, sinó que ha d’incloure aspectes ètics i socials. I sobretot reflexió. A part del funcionament de les principals institucions, també s’han de mostrar les alternatives que sorgeixin, les iniciatives crítiques, etc. Si voleu que sigui més concret: l’alumne hauria de tenir accés també a informació sobre altres formes de finances (banca ètica), associacions crítiques (sobre desnonaments, sobre finançament d’indústries armamentístiques, etc.), sobre altres formes de producció (cooperatives) ... Només així els nois i les noies podran acabar traient les seves pròpies conclusions. L’educació és un procés, no un adoctrinament.