Tesi: si tot canviés, no seria possible el coneixement.
Arguments:
- Si tot canvia constantment, quan t'apropes per a conèixer una cosa, i
vas a dir què és, ja s'ha tranformat en una de diferent, i per tant ja
no saps el que és.
- Si tot canvia constantment el mateix coneixement està sotmès al canvi,
i per tant canvia en una altra cosa, es transforma en "no-coneixement".
El coneixement deixa de ser coneixement, desapareix com a coneixement,
és a dir, no hi ha coneixement.
El que és més important és el fet que Plató no pot acceptar aquesta
conclusió ("no és possible el coneixement"). En primer lloc perquè
l'escepticisme dels sofistes va portar a la condemna de Sòcrates,
l'home més just condemnat per la ciutat injusta. Plató considerava que
l'escepticisme i el relativisme dels sofistes havien creat una situació
social que va fer possible el judici a Sòcrates. En segon lloc, perquè
si no hi ha coneixement, tampoc no es pot determinar què és la justícia,
ni tampoc crear una ciutat justa.
Per tant, ha de ser possible el coneixement. I això vol dir que ha
d'existir una realitat que no canviï . Només si hi ha una realitat que
no canvia és possible el coneixement.
D'altra banda, Plató podia confiar en la possibilitat del coneixement
des del moment que tenia l'experiència de les matemàtiques. L'existència
del coneixement matemàtic, estable i invariable, dóna una base ferma
per a superar l'escepticisme.
D'aquí que Plató accepti que hi ha una realitat que canvia (el món
sensible); d'aquesta no hi ha veritable coneixement. Però n'hi ha una
altra que no canvia, que és immutable (el món intel·ligible, dins del
qual hi ha els objectes matemàtics i les idees); aquesta realitat que no
canvia fa possible el coneixement.
