Darreres sessions d'Història de Filosofia - 2bat BC

A la darrera sessió de desembre, d'una banda s'ha seguit donant continguts del tema Racionalisme i Empirisme, concretament el punts relatius a l'origen i fonament del coneixement, i el punt comú del racionalisme i empirisme (la concepció d'idea com a contingut de la ment). És obligació de tot l'alumnat de tenir els apunts al dia el primer dia de classe al gener.

D'altra banda, es va treballar un altre examen de selectivitat per tal de preparar una mica més la prova de classe del divendres 10 de gener, consistent en un text de Plató,  i tres preguntes tipus selectivitat.

Neurotransmissors i substàncies químiques

Cocaïna i neurotransmissors

https://youtu.be/w93YA7uPYnU?t=434
(Documental «Drogas y cerebro – 1 Cocaina y estimulantes» -a partir del minut 7:15)
Quantes neurones hi hauria comunicant-se constantment al nostre sistema nerviós?
Què són les rates "knock-out"?
Quin neurotransmissor té molt a veure amb la sensació de plaer i l'addicció a les drogues, i és al centre dels circuits de recompensa?
Com "pirateja" la cocaïna la sinapsis?
A quina part de l'encèfal es concentra la dopamina? Quina funció té aquesta part?
Què passa amb la dopamina,i les neurones implicades,  sota l'acció de la cocaïna o el crack? Quines conseqüències té per a l'individu?

 

Cannabis i neurotransmissors

https://youtu.be/mbOFxybzzTs?t=236
(Documental «Drogas y cerebro – 4 cannabis» partir del minut 4)
Com "pirateja" el cannabis el nostre cervell?
En què consisteix el sistema cannabinoide endogen?
Quina quantitat de receptors cannabinoides tenim al sistema nerviós?
A quines parts del cervell actua el sistema cannabinoide endogen? [endogen=generat pel propi cos]
Una de les mol·lècules cannabinoides endògenes és l'anandamida. Què vol dir etimològicament la paraula?
Què diferencia l'anandamida de la resta de neurotransmissors?

Addicional: MDMA

https://youtu.be/HRfBNijrFUk?t=1845

(Documental "Drogas y cerebro - Drogas de diseño" , a partir del minut 30)

Com pirateja l'extasis (MDMA) el cervell? 

Quines parts del cervell són afectades? 

Quins efectes té en l'individu? 

Com  pot arribar perjudicar?

Cràtil. L'esdevenir i el coneixement

Tesi: si tot canviés, no seria possible el coneixement. 

Arguments:

- Si tot canvia constantment, quan t'apropes per a conèixer una cosa, i vas a dir què és, ja s'ha tranformat en una de diferent, i per tant ja no saps el que és.

- Si tot canvia constantment el mateix coneixement està sotmès al canvi, i per tant canvia en una altra cosa, es transforma en "no-coneixement". El coneixement deixa de ser coneixement, desapareix com a coneixement, és a dir, no hi ha coneixement.

El que és més important és el fet que Plató no pot acceptar aquesta conclusió ("no és possible el coneixement"). En primer lloc perquè  l'escepticisme dels sofistes va portar a la condemna de Sòcrates, l'home més just condemnat per la ciutat injusta. Plató considerava que l'escepticisme i el relativisme dels sofistes havien creat una situació social que va fer possible el judici a Sòcrates. En segon lloc, perquè si no hi ha coneixement, tampoc no es pot determinar què és la justícia, ni tampoc crear una ciutat justa. 

Per tant, ha de ser possible el coneixement. I això vol dir que ha d'existir una realitat que no canviï . Només si hi ha una realitat que no canvia és possible el coneixement. 

D'altra banda, Plató podia confiar en la possibilitat del coneixement des del moment que tenia l'experiència de les matemàtiques. L'existència del coneixement matemàtic, estable i invariable, dóna una base ferma per a superar l'escepticisme.

D'aquí que Plató accepti que hi ha una realitat que canvia (el món sensible); d'aquesta no hi ha veritable coneixement. Però n'hi ha una altra que no canvia, que és immutable (el món intel·ligible, dins del qual hi ha els objectes matemàtics i les idees); aquesta realitat que no canvia fa possible el coneixement.

Prova de Psicologia- Introducció a la psicologia

Continguts:

• Definició de psicologia (es pot respondre en forma de mapa conceptual o redactada)
• Diferències entre psicòleg i psiquiatra; cal tenir en compte aquesta entrada del blog (especialment pel que fa al que fa un psicòleg clínic, quines formes d'intervenció aplica)

"Què realitza un psicòleg clínic"

• Branques de la psicologia: hi haurà la descripció d'alguna investigació o intervenció psicològica, i s'haurà de dir a quina branca pertany
• Mètodes de la psicologia: 
• hi haurà un exemple d'investigació experimental, i s'haurà d'analitzar seguint la taula utilitzada a classe
• pel que fa als altres mètodes, caldrà fer una descripció del mètode i explicar els avantatges i inconvenients
• en el cas d'investigació correlacional caldrà explicar com funciona el coeficient de correlació
• en el cas d'història de casos caldrà explicar el cas d'Anna O
• Escoles de la psicologia: hi haurà dues preguntes, una relacionant les escoles amb els noms de psicòlegs importants, l'altra relacionant les escoles amb descripcions relatives als àmbits d'estudi o els mètodes

Correcció de l'exercic sobre avantatges i inconvenients dels mètodes

Document en format pdf: Correcció d'avantatges i inconvenients dels mètodes

Psicòleg i psiquiatra

La diferència fonamental entre un psicòleg i un psiquiatra és que el psiquiatra té estudis de Medicina. Això comporta una segona diferència molt important: el psiquiatra pot receptar medicaments, el psicòleg no. Finalment, una conseqüència és que el psiquiatra acostuma a encarregar-se de casos de més difícil seguiment i tractament. Ara bé, cal tenir en compte que els psicòlegs clínics podem treballar en estreta coordinació amb el o la psiquiatra, i fer el seguiment de casos igualment molt complexos de tractar. 

A través de l'enllaç podeu baixar-vos el pdf de les diferències entre un psicòleg i un psiquiatra,  amb les diferents tasques que pot realitzar un psicòleg clínic subratllades. 

Diferències entre un psiquiatra i un psicòleg

Graus pels quals Història de la filosofia pondera a Selectivitat

Al document en pdf hi podeu trobar els Graus pels quals Història de la filosofia pondera a Selectivitat. En color verd hi ha els Graus pels quals pondera 0,2, en groc només 0,1

Ponderacions d'Història de la Filosofia (Selectivitat)

Presocràtics

 

Físics jònics

Tales de Milet (VII-VI aC)

L’arkhé de la physis és l’aigua

Anaximandre (VII-VI a.C)

L’arkhé és l’apeiron

Anaxímenes (VI a.C)

Pitagòrics

Pitàgores de Samos (VI-V a.C)

Els nombres són l’arché

L'harmonia està primerament en l'escala musical, però s'acaba cercant-la en tota la realitat. La relació del so amb la longitud de les cordes d'una lira corrobora tes raons numèriques de la realitat. Així, la corda més curta vibra produint la nota més alta o aguda i la corda més llarga, la més baixa o greu, en una proporció inversa a la longitud (per pujar vuit notes —octava— la longitud es redueix a la meitat, per cinc notes —quinta—, 2/3 i per quatre notes —quarta—,1/4)."

"Els pitagòrics creien que el firmament mostrava també que els principis de la realitat eren numèrics. En una esfera d'estels fixos. amb Saturn, Júpiter, Mart, Venus, Mercuri, el Sol, la Lluna i la Terra (la qual és esfèrica). Cada astre està inscrit en una esfera cristal·lina, esfera que gira a velocitat constant al voltant d'un foc central (que no és el Sol). (…) Tot el conjunt es mou en una harmonia còsmica o harmonia de les esferes, moviment que produeix una música celestial que no sentim perquè ens hi hem habituat des de petits o perquè l'oïda humana és incapaç de fer-ho. La música purifica l'ànima, la desvincula del cos i l'obre a l'harmonia.

"A Grècia no tenien símbols numèrics i usaven les lletres de l'alfabet per escriure les xifres. Malgrat que aquest sistema amaga les lleis d'una seqüència de nombres, els pitagòrics descobriren la constant alternança o dualisme parell-senar, que consideraren l'origen dels nombres. El dualisme es palesa en la simple representació gràfica dels nombres enters vistos com a punts o pedres (calculus), superposats geomètricament i dibuixant un triangle equilàter, amb un punt en el vèrtex que representa l'1, sota el qual hi ha dos punts corresponents al 2, seguits al dessota per una fila de 3 punts per al 3 etc. 

El nombre 1 és un punt material, real en ll'espai.

El nombre 2 és la línia (material, existent realment) que uneix dos punts

El nombre 3 és un triangle (real, material) format a partir de tres punts, i per tant sorgeix la superficie, l'espai en dues dimensions

 El nombre 4 és un tetraedre, una figura amb volum (real , material), i per tant sorgeix l'espai en tres dimensions que conforma el món, l'univers

 
Això mostra la connexió racional entre els nombres i les figures geomètriques de la forma d'un cos. 

Els enters 1, 2, 3 i 4 formen la misteriosa tetraktys,que es considera com la perfecció que suma deu, simbolitzada amb un triangle equilàter."

 

Heràclit – Parmènides

Heràclit d’Efes (VI-V a.C)

«La realitat s'agrada d'amagar-se» (fr. 123)) 

«El senyor de qui l'oracle és a Delfos no diu ni amaga,sinó que dóna pistes» (fr. 93)


«Al mateix riu no és possible ficar-s'hi dos cops. (...)» (fr. 91)

«Per als qui en mateixos rius es fiquen, aigües altres i altres corren.» (fr. 12)

«En els mateixos rius ens fiquem i no ens fiquem, som i no som.» (fr. 49a)



«No comprenen com el que està en lluita amb ell mateix pot estar d’acord [que el diferent amb ell mateix concorda]:  harmonia tibant, com l’arc i la lira» (frag.51)

«Harmonia invisible, més forta que la visible.» (fr. 54)

 «També el ciceó es talla, no remenat.» (fr. 125)

«El déu. dia nit, hivern estiu, guerra pau, tip fam, i va mudant com el foc, que, quan es mescla amb aromes, es diu segons l'olor de cada una.» (fr B 67) 


«El camí que puja i el camí que baixa són un i el mateix.» (fr. B 49)

«La Guerra de tot és pare, de tot rei, i els uns designa déus. els altres, homes, els uns fa esclaus, els altres, lliures.» (frag. 53).

«Cal saber que la guerra és comuna [a totes les coses] i que la justícia és discòrdia, i que totes les coses s’esdevenen per la discòrdia i la necessitat.« (fr. B 80)



«Bescanvi de tot per foc i de foc per tot,  com de coses per or i d'or per coses.» (fr 90)

«Aquest cosmos, el mateix per a tothom, no l'ha fet cap déu no cap home, sinó que ha estat, és i serà foc sempre viu, que s'encén i s'apaga segons una mesura.» ( fr. B 106).

Parmènides d’Elea (VI-V a.C)

«Eugues  que em porten encara, fins on arribi la força,
corre que corre van dur-me a un camí per dir molt, amb domini,
déus! que de tota ciutat per damunt, porta l'home que hi toca.
(...)
I la deessa, cordial, em va rebre, la dreta amb  la dreta
prendre em va, i dir ben dit va, i així va adreçar-me'l:
tu jove que  t'acompanyes de no moridores aurigues,
eugues que et porten, i véns cap ací a casa meva,
(...)
Au, jo diré -tu, en canvi, cuida't del dir fent oïda-
quins són els únics camins de recerca, a pensar-hi:
que és i que no és no ser, vet aquí l'un d'una banda,
via de tota Fiança, car Veritat acompanya,
que no és i que no ser fa falta, vet-el aquí d'altra banda;
compte amb aquest, t'adverteixo, que és totalment inviable:
car no podràs el no ser figurar-te (no pot arrencar-se)
ni ensenyar mai.
(...)

...el mateix és pensar i ser, en efecte.
(...)
Cal pensar i dir que el ser és: car ser és, en efecte,
no-res no és. Vet aquí allò que et mano de veure»

Via de l'opinió

Parmènides hi explica les opinions equivocades de la gent, les quals es basen en els sentits, i barregen ésser i no-ésser. La via de l'opinió admet que hi ha una pluralitat d'éssers, i que aquests neixen, canvien, es mouen, i desopareixen. Són afimacions falses, il·lusories. 

Pluralistes

Accepten del pensament de Parmènides:

- Cal seguir principis estrictament lògics

- Allò que conforma la realitat existeix des de sempre, és etern, i no es transforma

No accepten del pensament de Parmènides:

- La negació de la pluralitat (l'existència de múltiples éssers diferents) i la negació del canvi (els éssers que neixen, creixen i moren)

Per tant, intenten explicar la realitat tal i com me l'ofereixen els sentits, però a partir de principis racionals rigorosos com els de Parmènides.

Empèdocles (V a.C)

Hi ha quatre elements que són eterns, inengendrats i indestructibles: Terra, Aigua, Aire i Foc. 

Aquests elements es combinen de diferents maneres i donen lloc a tots els éssers que ens envolten. Quan es combinen, neix un nou individu. El que en diem mort és que se separen els quatre elements que formaven aquest individu.

A més a més hi ha dues forces còsmiques que expliquen que aquests elements es combinin o se separin:

• Amor: fa que els elements es fusionin entre ells, que s'ajuntin els uns als altres
• Odi: fa que els elements se separin entre ells, i així, per exemple, Aigua s'ajunta només amb Aigua, Terra amb Terra, etc...

Anaxàgores (V a.C)

Atomistes:

         Leucip  (V a.C)

         Demòcrit (V-IV a.C)

 Diu que hi ha dos tipus de realitat:

• El buit: és un espai buit, i per tant en aquest punt contradiu a Parmènides; pensa que cal acceptar una forma de no-ésser relatiu 
• El Ple

El Ple de fet és  una multitut de partícules, cadascuna de les quals té algunes de les característiques de l'ésser de Parmènides, car són compactes, inengendrades, indestructibles, eternes. Ara bé, n'hi ha que tenen la figura d'esfera (com l'ésser de Parmènides), però n'hi ha que tenen altres figures (cub, piràmide, etc.).

Com que aquestes partícules són compactes i indestructibles, això vol dir que són indivisibles: les van anomenar "àtoms" . A més a més, no són perceptibles directament per la visió humana, són invisibles.


Aquests àtoms es  mouen a l'atzar per l'espai buit, xoquen entre ells, i de vegades es combinen. Quan es combinen els àtoms, donen lloc als individus que neixen, creixen i moren (quan els àtoms se separen). 

Presocràtics - Mapa i cronologia

Petits recursos per a afrontar els nervis...

... especialment els dies de proves importants.

No hi ha solucions màgiques ni remeis miraculosos pels nervis o l'ansietat o el bloqueig que de vegades es presenten inoportunament  en situacions com per exemple proves i exàmens importants. Però un dels recursos que tenim sempre a mà és la respiració. Sovint respirem malament, i en situacions estressants encara pitjor. Per tant, si ens acostumem a concentrar-nos  uns minuts en respirar bé, i així recentrar-nos i no bloquejar-nos, podrem superar millor certs reptes.

La respiració adequada,  i que ens por ajudar a superar un moment de més o menys nerviosisme,  és el que s'anomena "respiració abdominal". Aquí teniu un vídeo, gairebé triat a l'atzar, que ho explica i ens dóna pautes per a posar-ho en pràctica. El vídeo està pensant per a fer la pràctica dempeus, però us recomano que ho proveu a fer estant estirats. 

 


N'hi ha molts,  de vídeos sobre la respiració abdominal. Si aquest no us agrada ni us va bé, busqueu-ne un altre. Però és molt positiu si cada dia dediqueu un minuts a practicar-la, de manera que ho  pugueu reprendre amb facilitat quan ho necessiteu en situacions més crítiques.

Si voleu podeu provar exercicis de relaxació. Insereixo  un altre vídeo, també triat gairebé a l'atzar. De vegades les músiques i els sons poden sonar fins i tot cursis, per això cal que cadascú busqui el vídeo o l'àudio amb el qual es trobi més còmode. Això sí, uns minuts cada dia ajuden a millorar l'equilibri emocional,  i donen eines per afrontar diferents situacions.





I encara qui vulgui anar més enllà, pot investigar el Mindfulness, una tendència en psicologia que es pot convertir en tota una filosofia de la vida. Ara bé, sense arribar a tant, els exercicis  associats al Mindfulness poden ser útils per a tothom.

En el cas d'aquest vídeo que insereixo,  s'insisteix en no moure el cos; el meu consell, tanmateix, és que si us convé moure-us, ho feu,  tot mantenint el mateix esperit d'autobservació i consciència plena que intenta assolir l'exercici:

Mindfulness Primeros Pasos

Suficiència d'Història de la Filosofia

Els alumnes qui han d'anar a l'examen extraordinari d'Història de la Filosofia s'examinen de  tot el curs, i  tenen dues opcions:

OPCIÓ A: una prova amb un recull de qüestions dels diferents temes i proves escrites realitzades.
OPCIÓ B: una prova a partir de textos de dels autors de selectivitat, en la qual caldrà identificar l'autor del text, d'alguns dels textos caldrà respondre preguntes com les que apareixen a  les PAU, a més d´una sèrie de conceptes o aspectes dels diferents filòsofs tractats durant el curs.

En ambdues opcions el temari es limita als autors que s'han seleccionat per a les proves de les PAU (Plató, Descartes, Locke, Mill, Hume, Nietzsche).

Nietzsche : el dionisíac

Apol.lini i dionisíac

Apol.lini	Dionisíac
Està representat pel déu Apol.lo. Déu del Sol, de la Llum, diürn; és el déu de la Bella Aparença, de la Bella Forma, de la Proporció i l'Harmonia	Està representat pel déu Dionís, déu del Vi, de l'Embriaguesa, de les Orgies
L'apol·lini com a principi es manifesta a través de la llum de la raó, a través de les distincions clares dels conceptes, de les paraules. És per tant el principi del llenguatge conceptual. Ara bé, tot això és superficial, mera aparença per a Nietzsche.	El dionisíac en canvi és la veritable realitat: els instints vitals, les forces irracionals. Només es pot captar a través de les intuïcions (boges) de l'artista.
Un altre tret de l'apol·lini és el que s'anomena «principi d'individuació». És una expressió d'origen medieval. Es refereix a allò que fa que ens considerem un «Jo», un «individu» diferent i contraposat als altres individus. Allò que permet que ens creem una «identitat», en creiem ser un subjecte unitari i diferent als altres. Aquesta identitat personal és també mera aparença, és una il·lusió, és superficial.	El dionisíac, en canvi, és l'impuls a fusionar-nos amb el Tot (amb la realitat sempre canviant i mai idèntica), i per tant a dissoldre la nostra identitat, a esquinçar tràgicament (dolorosament) el jo. D'aquí que sigui Dionís el déu de les orgies i de l'embriaguesa.
En les obres de teatre tràgiques, el principi apol·lini està representat per: el text que reciten els personatges (perquè utilitzen el llenguatge) els diferents protagonistes (perquè cadascun té una identitat ben definida)	En les obres de teatre tràgiques, el principi dionisíac està representat per: la música (perquè és una mena de «llenguatge» no conceptual, sinó purament emocional, irracional) el cor (perquè dins d'ell no hi ha identitats definides, formen un tot fusionat)

Nietzsche - Sobre la veritat i la mentida (1)

Textos extrets de Sobre la veritat i la mentida en sentit extramoral

Algunes de les afirmacions d'aquesta obra : 

• el llenguatge, les paraules, els conceptes, no tenen res a veure amb la realitat en si mateixa, amb la "cosa en si"
• la veritat i la mentida, com la designació amb noms de les coses, és fruit d'un pacte, d'una convenció. Això vol dir, segons Nietzsche, que la veritat és una creació purament humana, d'un grup social concret. La veritat i  la mentida, la veritat i la falsedat són purament arbitraris, sense raó. El mentider és castigat perquè trenca amb el pacte.
• el conceptes de la raó, els conceptes de la ciència, de fet són metàfores, creacions arbitraries que hem oblidat que són només metàfores, sense veritable fonament en la naturalesa de les coses
• l'artista connecta més i millor amb la realitat (sempre canviant, sempre diferent), amb la "cosa en si" que el científic, perquè l'artista trenca i subverteix  amb les seves metàfores arriscades, amb  intuïcions boges, l'arbitrari edifici lògic dels conceptes

Prova opcional - 2n trimestre

Aquesta prova és opcional, voluntària. Pot ajudar a pujar la nota, però cal prèviament valorar bé si convé fer-la. Si es presenta la prova, la nota d'aquesta prova comptarà un 30% del total de la nota del trimestre, i la mitja dels dos exàmens ja realitzats el 70 %.

El termini per a presentar-la és divendres 15 de febrer a les 12:00 de la nit. Cal enviar-la via email (jcasasus@insman.....).

Hi ha dues opcions amb dues preguntes cadascuna. Cal fer només una opció amb les dues preguntes corresponents.

Activitat:

OPCIÓ A

1. Exposa amb paraules teves, de forma coherent, la concepció de la llibertat de Plató, Locke i Mill. [No es tracta de copiar fragments dels apunts, sinó de recollir els diferents aspectes que poden aparèixer al llarg dels apunts, i exposar-los amb una redacció elaborada. Això vol dir que no necessàriament cal seguir l'ordre en què apareixien referències al text en els apunts ique de vegades cal recollir informacions disperses]
2. Compara les tres concepcions de la llibertat. [La comparació cal que sigui explícita, és a dir, que s'assenyali clarament les semblances i les diferències, raonadament]

OPCIÓ B

1. Exposa amb paraules teves, de forma coherent, la concepció de la democràcia i del govern legitimat pel pacte dels ciutadans de Plató, Locke i Mill. [No es tracta de copiar fragments dels apunts, sinó de recollir els diferents aspectes que poden aparèixer al llarg dels apunts, i exposar-los amb una redacció elaborada. Això vol dir que no necessàriament cal seguir l'ordre en què apareixien referències al text en els apunts i que de vegades cal recollir informacions disperses]
2. Compara les tres concepcions de la llibertat. [La comparació cal que sigui explícita, és a dir, que s'assenyali clarament les semblances i les diferències, raonadament]

Atenció: si es fan servir altres fonts bibliogràfiques (inclosos materials que es trobin a internet), cal oferir la referència bibliogràfica. Si no, es podria considerar que es tracta d'una còpia. 

Democràcia segons Mill

Les diferents formes de govern s'ha d'avaluar en funció de la "utilitat" (el màxim de felicitat o benestar per al màxim d'individus). És a dir, en tant que permeti avançar en el desenvolupament  de les capacitats  pròpies de cada individu (i assolir aixi la felicitat) alhora que incrementi el grau de felicitat global  de la societat.

Mill col·loca al centre del seu pensament social i polític tant la llibertat com l'individu. Dóna especial importància a la llibertat de pensament i de discussió, car només a través del debat, del diàleg i la critica, poden desenvolupar els individus la capacitat de raonar i actuar seguint la raó.

Per això considera que la democràcia és el règim polític que afavoreix millor el desenvolupament de l'individu i les seves capacitats. Entre els avantatges de la democràcia hi trobem:

• encoratja els individus a participar de manera activa i intel·ligent a la societat
• permet un entrenament moral (en considerar els diferents casos pràctics que planteja la vida social) i afavoreix el desenvolupament de l'empatia (comprendre els sentiments, emocions i motius dels altres)
• incentiva l'hàbit de mirar les qüestions socials des d'un punt de vista impersonal, desinteressat

Un dels possibles inconvenients dels règims democràtics, però, és que generi un uniformitat gregària, és a dir, que ofegui la individualitat i l'originalitat.  Per a contrarestar aquest possible perill, pensa Mill que cal que les institucions, i molt especialment la institució educativa, afavoreixi l'aparició d'individus amb personalitats prou accentuades com per a resistir la pressió uniformitzadora.

D'altra banda, també com a mesura per a evitar la tendència a la uniformització, pensa que cal que les democràcies respectin i protegeixin les minories.

En qualsevol cas, afirma que la individualitat, i fins i tot l'excentricitat, són preferibles a una uniformització social massiva.