dimecres, 1 d’abril del 2020

Confinament (4) - Befriending meditation

Anteriors entrades amb recursos per al confinament:
https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/confinament-1-respiracio-abdominal.html
https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/confinament-3-body-scan.html


Feia dies que no compartia recursos per a viure en confinament. Volia compartir una reflexió que vaig rebre via correu electrònic... en anglès. Per tant l’havia de traduir... Avui he trobat un moment. Copio ara la reflexió en la meva traducció, i al final de l'entrada, l’original.
«Comptat i debatut, com hem comentat abans, una pràctica habitual de mindfulness hauria d’ajudar a superar algunes de les conseqüències en el comportament del confinament. (...)
Avui m’agradaria centrar-me en quelcom lleugerament diferent: una conseqüència de la situació a propòsit del COVID-19 que sembla que estigui a l’aguait en el fons és la persistent ansietat que pot impactar en les nostres maneres i en la nostra resilència emocional. Així, molta gent observa que els qui l’envolten cada cop estan més nerviosos i susceptibles, irritables. I alguns observen que ells mateixos cada cop estan més nerviosos i irritables, de manera que són menys pacients, menys comprensius, menys amables, i això fa al seu torn que vegi a l’altra gent també més nerviosa i irritable... i anar fent així s’entra en un cercle viciós.
Si tu notessis això en tu mateix, aleshores hauries d’aturar-te un moment per a prendre consciència del que passa dins teu mateix. En la mesura que pensem que la ràbia i la irritació prové de l’altra gent, no hi ha gaire cosa a fer al respecte. El fet de prendre consciència que les nostres circumstàncies actuals de mal-estar és quelcom ens fa menys caritatius envers els altres i més impacients sí que és una de les coses que poden treballar amb les nostres pràctiques de mindfulness. De fet, aquest és una de les intencions explícites de la compassió o de les meditació de «be-friending» [meditacions de bons desitjos envers un mateix i els altres, d’amabilitat o estimació o amor, segons la versió hispànica o catalana del mindfulness ] que es poden trobar al curs. Dit això, la majoria de pràctiques de mindfulness que apareixen al curs «De-Mystifying Mindfulness» (Desmitificant Mindfulness) estan pensades per a ajudar-nos a ser més conscients del que estem afrontant i tractant en cada moment particular, i ajudar-nos a intervenir de forma més amable i amb més capacitats per a prevenir tot el que prové de les respostes automàtiques disparades per les respostes de l'estrès. Així doncs, encara que no hagis assolit les meditacions de compassió del curs o bé encara que simplement no t’agradin (com sé que els passa a alguns), qualsevol pràctica consistent de mindfulness hauria d’ajudar-nos a desenvolupar el reconeixement del nerviosisme que estàs sentint i ajudar-te a escollir opcions més amables per a afrontar-ho.
Com a mínim, petites pràctiques que t’ajudin a ser més pacients a les cues mentre esperes a metre i mig de l’altra gent (o calma mentre condueixes per uns carrers estranyament tranquils i en una cua de conductors estressats) poden ajudar-te a constatar la teva irritació i ràbia, de manera que puguis assolir que tothom (incloent-hi a tu mateix) se senti més segur.»
És una reflexió de Dr. Chris Goto-Jones, de la Leiden University - Centre for Innovation. A la plataforma Coursera podeu trobar el curs que esmenta , «De-Mystifying Mindfulness», que està molt bé perquè, a part de pràctiques ben pautades, també analitza els aspectes criticables, o polèmics, o ambigus...
El text esmenta la be-friending meditation. Meditació de compassió, d’amabilitat, de bons desitjos. Jo sóc d’aquells que no acaba de trobar-se a gust amb aquest tipus de meditació, però certament pot ser beneficiosa, especialment en moments com aquests.
La meva proposta pràctica és que no deixeu de provar, si més no alguns dies, els exercicis de respiració abdominal i la meditació de «body scan» que ja us he compartit, i que també proveu aquests exemples de befriending meditation. L’únic que podeu perdre són alguns minuts al dia...
Costa trobar bones guies en castellà o català...

La primera és bastant llarga, però com que ara disposem de més temps...
Si volem una versió curta ens hem de conformar amb aquesta meditació guiada pensada per a infants, però segueix l’esquema típic dels millors especialistes:
L’últim és el millor, de pocs minuts com ha de ser, però en anglès...


Text original en anglès:
«So, thankfully, as we discussed earlier, a regular mindfulness practice should be able to help with some of these behavioural consequences of self-isolation.  (...)
Today I’d like to address something slightly different: one consequence of the situation around COVID-19 that seems to lurk in the background is the way in which persistent anxiety can impact on our moods and our emotional resilience in general.  So, many people are observing that those around them are becoming more agitated and more short-tempered.  Some are also observing that they themselves are becoming more agitated and more short-tempered, causing them to be less patient and understanding and kind, causing them to read other people as more agitated and more short-tempered … and so on, in a vicious circle.
If you’re noticing this about yourself, then you might pause for a moment to appreciate your own insightfulness.  For as long as we think all the anger and irritation is coming from other people, there’s not going to be much we can do about it.  The insight that our current circumstances of dis-ease might be making us less charitable towards others and more impatient is something that we can work with in our mindfulness practices.  Indeed, this is one of the explicit purposes of compassion or be-friending meditations, which you can find in our course.  That said, most of the mindfulness practices that we learn in a course like ‘De-Mystifying Mindfulness’ are designed to help us to become more aware of what we’re dealing with at any particular moment, and to help us intervene more gently and more skilfully to prevent those things from triggering automatic stress responses.  So, even if you haven’t reached the compassion meditations in the course yet, or if you simply don’t like them (which I know is the case for some), any consistent mindfulness practice should help you develop awareness of the agitation you’re feeling and help you make some gentler choices about what to do with it.
If nothing else, short practices to help you be patient in queues as you wait 6ft from the people on either side of you (or calmness as you drive your car through oddly quiet streets and lines of stressed drivers) may help you to check your irritation and anger, and thus help to make everyone (including you) feel a little safer.»