dimecres, 21 d’octubre del 2020

Cràtil. L'esdevenir i el coneixement

 

Tesi: si tot canviés, no seria possible el coneixement. 

Arguments:

- Si tot canvia constantment, quan t'apropes per a conèixer una cosa, i vas a dir què és, ja s'ha tranformat en una de diferent, i per tant ja no saps el que és.

- Si tot canvia constantment el mateix coneixement està sotmès al canvi, i per tant canvia en una altra cosa, es transforma en "no-coneixement". El coneixement deixa de ser coneixement, desapareix com a coneixement, és a dir, no hi ha coneixement.

El que és més important és el fet que Plató no pot acceptar aquesta conclusió ("no és possible el coneixement"). En primer lloc perquè  l'escepticisme dels sofistes va portar a la condemna de Sòcrates, l'home més just condemnat per la ciutat injusta. Plató considerava que l'escepticisme i el relativisme dels sofistes havien creat una situació social que va fer possible el judici a Sòcrates. En segon lloc, perquè si no hi ha coneixement, tampoc no es pot determinar què és la justícia, ni tampoc crear una ciutat justa. 

Per tant, ha de ser possible el coneixement. I això vol dir que ha d'existir una realitat que no canviï . Només si hi ha una realitat que no canvia és possible el coneixement. 

D'altra banda, Plató podia confiar en la possibilitat del coneixement des del moment que tenia l'experiència de les matemàtiques. L'existència del coneixement matemàtic, estable i invariable, dóna una base ferma per a superar l'escepticisme.

D'aquí que Plató accepti que hi ha una realitat que canvia (el món sensible); d'aquesta no hi ha veritable coneixement. Però n'hi ha una altra que no canvia, que és immutable (el món intel·ligible, dins del qual hi ha els objectes matemàtics i les idees); aquesta realitat que no canvia fa possible el coneixement.

divendres, 25 de setembre del 2020

Entrades als apunts de Sòcrates i els sofistes

 A través del vincle podeu accedir a les dues entrades anteriors dedicades a Sòcrates i els sofistes:


http://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2016/09/socrates-i-sofistes-1.html

 

https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2016/09/socrates-i-sofistes-i-2.html 



Preguntes-guia examen presocràtics, Sòcrates i sofistes

  1.  Què significa "mite" en el cas de l'expressió "pas del mite al logos"? 
  2. Què significa "logos" en el cas de l'expressió "pas del mite al logos"?
  3. Explica els dos significats d'arkhé.
  4. Què és l'arkhé segons Tales de Milet? Quin és l'argument que probablement donava suport a la seva afirmació?
  5. Com podien afirmar els pitagòrics que l'arkhé de totes les coses eren els nombres, és a dir, que fins i tot les coses materials estaven formades de nombres? 
  6. Digues a quin autor pertanyen les següents expressions o conceptes i explica'l breument:
  •  «Al mateix riu no és possible ficar-s'hi dos cops. (...)» (fr. 91)
  • «Per als qui en mateixos rius es fiquen, aigües altres i altres corren.» (fr. 12)
  • «En els mateixos rius ens fiquem i no ens fiquem, som i no som.» (fr. 49a)
  •  Inengendrat /Indestructible /Etern /Immutable /Compacte, homogeni, continu / Únic /Finit (esfera)  
  • Via de l'Opinió
  • àtom 
  • el buit 

 

Sòcrates i els sofistes

  1. Mètodes dels sofistes: llargs i elaborats discursos, i arguments erístics (combatius)
  2. Explica les dues parts del diàleg socràtic (ironia i maièutica)
  3. El relativisme de Protàgores. Per què no podem considerar relativista a Sòcrates?
  4. L'escepticisme de Gòrgies. Per què no podem considerar escèptic a Socrates?

diumenge, 20 de setembre del 2020

Psicòleg i psiquiatra (2020-2021)

 La diferència fonamental entre un psicòleg i un psiquiatra és que el psiquiatra té estudis de Medicina. Això comporta una segona diferència molt important: el psiquiatra pot receptar medicaments, el psicòleg no. Finalment, una conseqüència és que el psiquiatra acostuma a encarregar-se de casos de més difícil seguiment i tractament. Ara bé, cal tenir en compte que els psicòlegs clínics podem treballar en estreta coordinació amb el o la psiquiatra, i fer el seguiment de casos igualment molt complexos de tractar. 


A través de l'enllaç podeu baixar-vos el pdf de les diferències entre un psicòleg i un psiquiatra,  amb les diferents tasques que pot realitzar un psicòleg clínic subratllades. 

Diferències entre un psiquiatra i un psicòleg

Presocràtics (2020-2021)

Amb els presocràtics es considera que s'inicia la ciència i la filosofia. És el que s'anomena "pas del mite al logos", expressió en la qual mite vol dir pensament mític (una forma de pensar i moure's en la realitat que utilitza narracions amb personatges extraordinaris, la qual es fonoamenta en la creença),i logos en aquest cas vol dir pensament racional (una forma de pensar i moure's per al realitat que utilitza conceptes i , arguments, i avança a través de la a crítica i el dubte).









Físics jònics

Tales de Milet (VII-VI aC)

L’arkhé de la physis és l’aigua.
 
La paraula physis vol dir "naturalesa", però en aquests context la paraula "naturalesa"vol dir "realitat".

Els dos significats d'arkhé són, d'una banda la matèria originària de totes les coses de la naturalesa (la matèria a partir de la qual en el fons estan formades totes els coses); d'altra banda, l'arkhé és també el que dicta la norma , la llei de totes les coses, el que determina que puguin ser d'una manera o d'altra. 

Un possible argument de Tales per a dir que l'arkhé de totes les coses és l'aigua és que l'aigua és l'única realitat visible a simple vista que podem observar que es transforma i adopta  tres estats de la matèria (sòlid, vaporós, líquid), i per tant podem pensar que encara es transforma d'altres maneres i dona lloc a totes les realitats que ens envolten. 

Anaximandre (VII-VI a.C)

L’arkhé és l’apeiron

Anaxímenes (VI a.C)


Pitagòrics

Pitàgores de Samos (VI-V a.C)


Els nombres són l’arkhé

L'harmonia està primerament en l'escala musical, però s'acaba cercant-la en tota la realitat. La relació del so amb la longitud de les cordes d'una lira corrobora tes raons numèriques de la realitat. Així, la corda més curta vibra produint la nota més alta o aguda i la corda més llarga, la més baixa o greu, en una proporció inversa a la longitud (per pujar vuit notes —octava— la longitud es redueix a la meitat, per cinc notes —quinta—, 2/3 i per quatre notes —quarta—,1/4)."

"Els pitagòrics creien que el firmament mostrava també que els principis de la realitat eren numèrics. En una esfera d'estels fixos. amb Saturn, Júpiter, Mart, Venus, Mercuri, el Sol, la Lluna i la Terra (la qual és esfèrica). Cada astre està inscrit en una esfera cristal·lina, esfera que gira a velocitat constant al voltant d'un foc central (que no és el Sol). (…) Tot el conjunt es mou en una harmonia còsmica o harmonia de les esferes, moviment que produeix una música celestial que no sentim perquè ens hi hem habituat des de petits o perquè l'oïda humana és incapaç de fer-ho. La música purifica l'ànima, la desvincula del cos i l'obre a l'harmonia. 


"A Grècia no tenien símbols numèrics i usaven les lletres de l'alfabet peescriure les xifres. Malgrat que aquest sistema amaga les lleid'una seqüèncidnombres, els pitagòrics descobriren la constant alternança o dualisme parell-senar, que consideraren l'origen dels nombres. El dualisme es palesa en la simple representació gràfica dels nombres entervistos com a punts o pedres (calculus), superposatgeomètricament i dibuixant un triangle equilàter, amun punt en el vèrtex que representa l'1sota el qual hi ha dos punts corresponental 2, seguits al dessota per una fila de 3 punts per al 3 etc. 
 
Per tant, els pitagòrics podien afirmar que l'arkhé de totes les coses eren els nombres perquè tenien un concepció material i concreta dels nombres. Més concretament:

El nombre 1 és un punt material, real en l'espai.
El nombre 2 és la línia (material, existent realment) que uneix dos punts
El nombre 3 és un triangle (real, material) format a partir de tres punts, i per tant sorgeix la superficie, l'espai en dues dimensions
 El nombre 4 és un tetraedre, una figura amb volum (real , material), i per tant sorgeix l'espai en tres dimensions que conforma el món, l'univers
Image illustrative de l'article Tétraèdre  
Això mostrla connexió racional entre elnombres i les figures geomètriques dlforma d'un cos. 

Els enters 1, 2, 3 i 4 formen la misteriosa tetraktys,que es considera com la perfecció que suma deu, simbolitzada amb un triangle equilàter."

Tetraktys"A més  a més els pitagòrics afirmen que les ànimes estan sotmeses a la transmigració.


 

Heràclit – Parmènides


Heràclit d’Efes (VI-V a.C)



«Al mateix riu no és possible ficar-s'hi dos cops. (...)» (fr. 91)

«Per als qui en mateixos rius es fiquen, aigües altres i altres corren.» (fr. 12)

«En els mateixos rius ens fiquem i no ens fiquem, som i no som.» (fr. 49a)


No et posts banyar dues vegades al mateix riu perquè la segona vegada que t'hi banyes les aigües han canviat, ja és una altra realitat. El riu està canviant constantment, mai no es idèntic ni estable. Això ho aplica a tota la realitat i a totes les realitats, tot està canviant constantment. Ara bé, aquest canvi segueix un ordre, una llei, un Logos, que hom anomena la tensió entre els contraris (calor-fred, dia-nit, hivern-estiu, etc).

Altres fragments: 

«La realitat s'agrada d'amagar-se» (fr. 123))  

«El senyor de qui l'oracle és a Delfos no diu ni amaga,sinó que dóna pistes» (fr. 93) 

«No comprenen com el que està en lluita amb ell mateix pot estar d’acord [que el diferent amb ell mateix concorda]:  harmonia tibant, com l’arc i la lira» (frag.51)

«Harmonia invisible, més forta que la visible.» (fr. 54)

 «També el ciceó es talla, no remenat.» (fr. 125)

«El déu. dia nit, hivern estiu, guerra pau, tip fam, i va mudant com el foc, que, quan es mescla amb aromes, es diu segons l'olor de cada una.» (fr B 67)  


«El camí que puja i el camí que baixa són un i el mateix.» (fr. B 49)

«La Guerra de tot és pare, de tot rei, i els uns designa déus. els altres, homes, els uns fa esclaus, els altres, lliures.» (frag. 53). 

«Cal saber que la guerra és comuna [a totes les coses] i que la justícia és discòrdia, i que totes les coses s’esdevenen per la discòrdia i la necessitat.« (fr. B 80)

«Bescanvi de tot per foc i de foc per tot,  com de coses per or i d'or per coses.» (fr 90) 

«Aquest cosmos, el mateix per a tothom, no l'ha fet cap déu no cap home, sinó que ha estat, és i serà foc sempre viu, que s'encén i s'apaga segons una mesura.» ( fr. B 106).



Parmènides d’Elea (VI-V a.C)

«Eugues  que em porten encara, fins on arribi la força,
corre que corre van dur-me a un camí per dir molt, amb domini,
déus! que de tota ciutat per damunt, porta l'home que hi toca.
(...)
I la deessa, cordial, em va rebre, la dreta amb  la dreta
prendre em va, i dir ben dit va, i així va adreçar-me'l:
tu jove que  t'acompanyes de no moridores aurigues,
eugues que et porten, i véns cap ací a casa meva,
(...)
Au, jo diré -tu, en canvi, cuida't del dir fent oïda-
quins són els únics camins de recerca, a pensar-hi:
que és i que no és no ser, vet aquí l'un d'una banda,
via de tota Fiança, car Veritat acompanya,
que no és i que no ser fa falta, vet-el aquí d'altra banda;
compte amb aquest, t'adverteixo, que és totalment inviable:
car no podràs el no ser figurar-te (no pot arrencar-se)
ni ensenyar mai.
(...)

...el mateix és pensar i ser, en efecte.
(...)
Cal pensar i dir que el ser és: car ser és, en efecte,
no-res no és. Vet aquí allò que et mano de veure» 
 
Via de la Veritat
 
És on Parmènides explica les característiques de la realitat (de l'ésser) seguint els dictats de la lògica, de la raó. 
 
Aquí Parmènides parteix d'una sèrie de principis o afirmacions:

  • el que és, és (l'ésser és)
  • el que no és, no és (el no-esser no és)
  • de fet, el no-ésser no es pot pensar, no se'n pot parlar 
  • del no-ésser, en sentit absolut, no en pot sorgir cap cosa, cap ésser

Per tant, si som plenament  lògics i racionals, hem de deixar totalment de banda el no-ésser. A més a més, no podem barrejar ésser i no-ésser (no podem dir "l'ésser no és" o "el no-ésser és").

A partir d'aquestes afirmacions o principis, dedueix quines són les característiques de la realitat (l'ésser) des d'un punt de vista estrictament lògic i racional:

Inengendrat

Indestructible

Etern

Immutable

Compacte, homogeni, continu

Únic

Finit (esfera)

 

 


Via de l'opinió

Parmènides hi explica les opinions equivocades de la gent, les quals es basen en els sentits, i barregen ésser i no-ésser. La via de l'opinió admet que hi ha una pluralitat d'éssers, i que aquests neixen, canvien, es mouen, i desapareixen. Són afirmacions falses, il·lusories. La paraula "opinió" té un sentit despectiu.

Pluralistes

Accepten del pensament de Parmènides:
- Cal seguir principis estrictament lògics
- Allò que conforma la realitat existeix des de sempre, és etern, i no es transforma

No accepten del pensament de Parmènides:
- La negació de la pluralitat (l'existència de múltiples éssers diferents) i la negació del canvi (els éssers que neixen, creixen i moren)

Per tant, intenten explicar la realitat que m'ofereixen els sentits, però a partir de principis racionals rigorosos.

Empèdocles (V a.C)

Hi ha quatre elements que són eterns, inengendrats i indestructibles: Terra, Aigua, Aire i Foc. 
Aquests elements es combinen de diferents maneres i donen lloc a tots els éssers que ens envolten. Quan es combinen, neix un nou individu. El que en diem mort és que se separen els quatre elements que formaven aquest individu.

A més a més hi ha dues forces còsmiques que expliquen que aquests elements es combinin o se separin:
  • Amor: fa que els elements es fusionin entre ells, que s'ajuntin els uns als altres
  • Odi: fa que els elements se separin entre ells, i així, per exemple, Aigua s'ajunta només amb Aigua, Terra amb Terra, etc...

Anaxàgores (V a.C)

Atomistes:

         Leucip  (V a.C)

         Demòcrit (V-IV a.C)

 Diu que hi ha dos tipus de realitat:

  • El buit: és un espai buit, i per tant en aquet punt contradiu a Parmènides; pensa que cal acceptar una forma de no-ésser relatiu 
  • El Ple
El Ple de fet és  una multitut de partícules, cadascuna de les quals té algunes de les característiques de l'ésser de Parmènides, car són compactes, inengendrades, indestructibles, eternes. Ara bé, n'hi ha que tenen la figura d'esfera (com l'ésser de Parmènides), però n'hi ha que tenen altres figures (cub, piràmide, etc.).

Com que aquestes partícules són compactes i indestructibles, això vol dir que són indivisibles: les van anomenar "àtoms" . A més a més, no són perceptibles directament per la visió humana, són invisibles. 


Aquests àtoms es  mouen a l'atzar per l'espai buit, xoquen entre ells, i de vegades es combinen. Quan es combinen els àtoms, donen lloc als individus que neixen, creixen i moren (quan els àtoms se separen).  




 

 

 


 

dimecres, 1 d’abril del 2020

Confinament (4) - Befriending meditation

Anteriors entrades amb recursos per al confinament:
https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/confinament-1-respiracio-abdominal.html
https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/confinament-3-body-scan.html


Feia dies que no compartia recursos per a viure en confinament. Volia compartir una reflexió que vaig rebre via correu electrònic... en anglès. Per tant l’havia de traduir... Avui he trobat un moment. Copio ara la reflexió en la meva traducció, i al final de l'entrada, l’original.
«Comptat i debatut, com hem comentat abans, una pràctica habitual de mindfulness hauria d’ajudar a superar algunes de les conseqüències en el comportament del confinament. (...)
Avui m’agradaria centrar-me en quelcom lleugerament diferent: una conseqüència de la situació a propòsit del COVID-19 que sembla que estigui a l’aguait en el fons és la persistent ansietat que pot impactar en les nostres maneres i en la nostra resilència emocional. Així, molta gent observa que els qui l’envolten cada cop estan més nerviosos i susceptibles, irritables. I alguns observen que ells mateixos cada cop estan més nerviosos i irritables, de manera que són menys pacients, menys comprensius, menys amables, i això fa al seu torn que vegi a l’altra gent també més nerviosa i irritable... i anar fent així s’entra en un cercle viciós.
Si tu notessis això en tu mateix, aleshores hauries d’aturar-te un moment per a prendre consciència del que passa dins teu mateix. En la mesura que pensem que la ràbia i la irritació prové de l’altra gent, no hi ha gaire cosa a fer al respecte. El fet de prendre consciència que les nostres circumstàncies actuals de mal-estar és quelcom ens fa menys caritatius envers els altres i més impacients sí que és una de les coses que poden treballar amb les nostres pràctiques de mindfulness. De fet, aquest és una de les intencions explícites de la compassió o de les meditació de «be-friending» [meditacions de bons desitjos envers un mateix i els altres, d’amabilitat o estimació o amor, segons la versió hispànica o catalana del mindfulness ] que es poden trobar al curs. Dit això, la majoria de pràctiques de mindfulness que apareixen al curs «De-Mystifying Mindfulness» (Desmitificant Mindfulness) estan pensades per a ajudar-nos a ser més conscients del que estem afrontant i tractant en cada moment particular, i ajudar-nos a intervenir de forma més amable i amb més capacitats per a prevenir tot el que prové de les respostes automàtiques disparades per les respostes de l'estrès. Així doncs, encara que no hagis assolit les meditacions de compassió del curs o bé encara que simplement no t’agradin (com sé que els passa a alguns), qualsevol pràctica consistent de mindfulness hauria d’ajudar-nos a desenvolupar el reconeixement del nerviosisme que estàs sentint i ajudar-te a escollir opcions més amables per a afrontar-ho.
Com a mínim, petites pràctiques que t’ajudin a ser més pacients a les cues mentre esperes a metre i mig de l’altra gent (o calma mentre condueixes per uns carrers estranyament tranquils i en una cua de conductors estressats) poden ajudar-te a constatar la teva irritació i ràbia, de manera que puguis assolir que tothom (incloent-hi a tu mateix) se senti més segur.»
És una reflexió de Dr. Chris Goto-Jones, de la Leiden University - Centre for Innovation. A la plataforma Coursera podeu trobar el curs que esmenta , «De-Mystifying Mindfulness», que està molt bé perquè, a part de pràctiques ben pautades, també analitza els aspectes criticables, o polèmics, o ambigus...
El text esmenta la be-friending meditation. Meditació de compassió, d’amabilitat, de bons desitjos. Jo sóc d’aquells que no acaba de trobar-se a gust amb aquest tipus de meditació, però certament pot ser beneficiosa, especialment en moments com aquests.
La meva proposta pràctica és que no deixeu de provar, si més no alguns dies, els exercicis de respiració abdominal i la meditació de «body scan» que ja us he compartit, i que també proveu aquests exemples de befriending meditation. L’únic que podeu perdre són alguns minuts al dia...
Costa trobar bones guies en castellà o català...

La primera és bastant llarga, però com que ara disposem de més temps...
Si volem una versió curta ens hem de conformar amb aquesta meditació guiada pensada per a infants, però segueix l’esquema típic dels millors especialistes:
L’últim és el millor, de pocs minuts com ha de ser, però en anglès...


Text original en anglès:
«So, thankfully, as we discussed earlier, a regular mindfulness practice should be able to help with some of these behavioural consequences of self-isolation.  (...)
Today I’d like to address something slightly different: one consequence of the situation around COVID-19 that seems to lurk in the background is the way in which persistent anxiety can impact on our moods and our emotional resilience in general.  So, many people are observing that those around them are becoming more agitated and more short-tempered.  Some are also observing that they themselves are becoming more agitated and more short-tempered, causing them to be less patient and understanding and kind, causing them to read other people as more agitated and more short-tempered … and so on, in a vicious circle.
If you’re noticing this about yourself, then you might pause for a moment to appreciate your own insightfulness.  For as long as we think all the anger and irritation is coming from other people, there’s not going to be much we can do about it.  The insight that our current circumstances of dis-ease might be making us less charitable towards others and more impatient is something that we can work with in our mindfulness practices.  Indeed, this is one of the explicit purposes of compassion or be-friending meditations, which you can find in our course.  That said, most of the mindfulness practices that we learn in a course like ‘De-Mystifying Mindfulness’ are designed to help us to become more aware of what we’re dealing with at any particular moment, and to help us intervene more gently and more skilfully to prevent those things from triggering automatic stress responses.  So, even if you haven’t reached the compassion meditations in the course yet, or if you simply don’t like them (which I know is the case for some), any consistent mindfulness practice should help you develop awareness of the agitation you’re feeling and help you make some gentler choices about what to do with it.
If nothing else, short practices to help you be patient in queues as you wait 6ft from the people on either side of you (or calmness as you drive your car through oddly quiet streets and lines of stressed drivers) may help you to check your irritation and anger, and thus help to make everyone (including you) feel a little safer.»

dilluns, 30 de març del 2020

Activitats de la percepció

ATENCIÓ. ENTRADA JA NO VIGENT - CONSULTEU NOVA VERSIÓ DE LES ACTIVITATS A LA PLATAFORMA CLASSROOM


A través del vincle podeu accedir al pdf amb dos apartats:

  • Les lleis de la percepció i les il·lusions òptiques
  • L'experiment de Hein i Held sobre la percepció de la profunditat
El primer apartat consta de dues activitats.

El segon d'una activitat.

Podeu triar un dels dos apartats, i fer l'activitat o activitats corresponents (si trieu el primer apartat heu de fer les dues activitats).


Per a realitzar les activitats cal tenir en compte els materials penjats en una anterior entrada del blog: 


Exercicis de selecitivitat

Per a aquells qui tinguin interès a anar preparant-se per a fer Història de la filosofia , l'exercici d'aquesta setmana és el següent:

Plató -  juny 2019

Comencem amb Plató, la part més relacionada amb el coneixement. La setmana vinent repetirà Plató, però relacionat més amb la ciutat justa.

Via email podeu comentar el que convingui, sobretot consultar dubtes. Podeu decidir quines preguntes respondre, però penso que és important treballar especialment la 1a i la 3a, i ja podeu desenvolupar la 4a (comparar la concepció de l'anima de Plató amb la d'un altre filòsof, que poden ser Aristòtil, Descartes i fins i tot Hume).

Filosofia Política - John Locke (4)

A través de l'enllaç podeu accedir a una selecció de fragments de Segon assaig sobre el govern civil, amb activitats que han de servir de guia de lectura.

Primera part

Segona part (els propers dies la penjaré)

divendres, 27 de març del 2020

Filosofia Política - John Locke (3)

Les entrades i activitats anteriors tenien com a objectiu una primera aproximació al pensament polític de John Locke,  també relacionant-lo amb alguns dels seus fets biogràfics. Aquí teniu els vincles a les entrades anteriors: 

https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/filosofia-politica-john-locke-1.html

https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/filosofia-politica-john-locke-2.html

La segona entrada va acompanyada d'un aclariment:

http://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/aclariment-sobre-el-text-relacionant.html


Si haguéssim pogut realitzar aquesta part de la matèria de forma presencial , a l'hora de corregir les preguntes sobre els apunts de filosofia política, hauria afegit una sèrie d'ampliacions importants. Són les que he afegit en aquest document: 


https://drive.google.com/open?id=1bgU2X96LIU_eA1L1n-pIyQ-M-k_JTH4_

Són els apunts que ja teniu de Filosofia Política, amb cinc ampliacions.

Per tal de facilitar la lectura i comprensió  de les ampliacions, podeu omplir els quadres i mapes conceptuals que trobareu  en el següent document: 

Format pdf:
https://drive.google.com/open?id=10ydGBHRbfB0Muy8SGwWpHwj5VAedz_LK

Format odt:
https://drive.google.com/open?id=1DkPvPqrxMjhs4vxSRIFpAr7I5ElEdOH5



dimarts, 24 de març del 2020

Confinament (3) Body scan


A l'anterior missatge us recomanava un exercici de respiració abdominal, és a dir,la respiració del cos en estat normal. Aquesta respiració hauries d'aplicar-la també, sense obsessionar-te, en el següent exercici de Mindfulness.

Mindfulness (atencio plena) és una tendència en psicologia que es pot convertir en tota una filosofia de la vida. Ara bé, sense arribar a tant, els exercicis  associats al Mindfulness poden ser útils per a tothom.

Observacions al vídeo que us passo:

  1. recomana practicar el "body scan" (escaneig corporal) dues vegades al dia; si hi dediqueu només una estona cada dia, ja és molt beneficiós
  2. la persona que fa de guia recomana no moure's; altres versions que tinc d'aquest exercici, en canvi, recomanen que si t'has de moure, perquè sents molèsties a alguna part del cos, ho facis, això sí, mirant de ser conscient de com et mous, centrant-te en el teu moviment
  3. és molt important no obsessionar-se en fer-ho bé ni perfecte, més aviat cal aprendre a acceptar-ho surti com surti; si la ment se'ns dispersa en altres pensaments, senzillament ho constatem, ens n'adonem, i tornem a centrar-nos en la respiració i la part del cos que toqui



Els millors exercicis de body scan els tinc en anglès. No tinc cap inconvenient a compartir-los amb qui tingui interès. Després d'un parell d'audicions no hi ha problemes de comprensió, encara que estiguin en anglès.  De fet , un d'ells és accessible via Spotify, i  fins i tot youtube. Mark Williams és un dels especialistes més seriosos del Mindfulness.




Aclariment sobre el text relacionant biografia i pensament de Locke

L’activitat que he proposat després d’extreure la informació bàsica de la biografia i el pensament de Locke és relacionar fets biogràfics amb aspectes del pensament teòric.

Per algunes consultes veig que convé concretar una mica més què vull dir, i per això faig aquesta nota d’aclariment.

Es tractaria ,per exemple, d'assenyalar quin règim polític defensa en la seva teoria, i comprovar si en la seva vida veiem algun moment en què activament ho va portar a la pràctica.  O bé, de descriure en què consisteix el regicidi i el dret a rebel·lió contemplats a la seva teoria, i comprovar si ell, els integrants del seu entorn o els seus seguidors van dur a la pràctica el que Locke teoritzava. O bé descobrir en la seva biografia i en les seves relacions socials perquè considera el dret a la propietat un dret natural.

divendres, 20 de març del 2020

Confinament (2) - respiració abdominal

No hi ha solucions màgiques ni remeis miraculosos pels nervis o l'ansietat o el bloqueig que de vegades es presenten inoportunament  en situacions com per exemple proves i exàmens importants així com el confinament en estat d'alarma.

 Però un dels recursos que tenim sempre a mà és la respiració. Sovint respirem malament, i en situacions estressants encara pitjor. Per tant, si ens acostumem a concentrar-nos  uns minuts en respirar bé, i així recentrar-nos i no bloquejar-nos, podrem superar millor certs reptes.

La respiració adequada,  i que ens pot ajudar a superar un moment de més o menys nerviosisme,  és el que s'anomena "respiració abdominal". Aquí teniu un vídeo, gairebé triat a l'atzar, que ho explica i ens dóna pautes per a posar-ho en pràctica. El vídeo està pensant per a fer la pràctica dempeus, però us recomano que ho proveu a fer estant estirats. 

  


N'hi ha molts,  de vídeos sobre la respiració abdominal. Si aquest no us agrada ni us va bé, busqueu-ne un altre. Però és molt positiu si cada dia dediqueu un minuts a practicar-la, de manera que ho  pugueu reprendre amb facilitat quan ho necessiteu en situacions més crítiques.

Una última observació molt important: si fas aquest exercici no t'obsessionis per a què et surti bé, senzillament hi dediques uns minuts cada dia sense valorar si l'has fet millor o pitjor. Hi ha persones que triguen molt a aconseguir fer-lo amb fluïdesa, però encara que no ho fem de forma perfecta és beneficiós.

Filosofia política - John Locke (2)

Aquesta activitat pressuposa com a mínim la lectura comprensiva de la biografia de Locke  i dels apunts sobre el pensament polític de John Locke (a partir de les preguntes associades). És el que trobareu a aquesta entrada anterior del blog:

https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2020/03/filosofia-politica-john-locke-1.html


Redacta un text d'una extensió com a màxim de 300 paraules en què posis en relació fets biogràfics de Locke, específicament els relatius a la seva activitat política, amb aspectes concrets de la seva teoria política. És important que el teu text estigui ben redactat, tenint en compte la coherència i la cohesió, i que sigui adreçat a un lector que no té coneixement previ sobre John Locke.

IMPORTANT: Aclariment sobre aquesta activitat


dimecres, 18 de març del 2020

Filosofia Politica - John Locke (1)

Pel que fa a la matèria d'Història de la Filosofia, l'activitat que proposo en relació al primer  apartat de Filosofia Poltica , John Locke, és que responeu les preguntes que vaig dictar sobre la vida de Locke i les preguntes que vaig donar en fotocòpia sobre l'explicació  de la filosofia política de Locke (també en teniu la fotocòpia).

Podeu respondre subratllant les fotocòpies!! Els propers dies ja proposaré una nova activitat  basada en el que hàgiu subratllat. 

Enllaç als textos per a qui no els tingui o hagi extraviat:



Percepció -Activitat d'ampliació

A l'hora de tractar el tema de la percepció el sentit més estudiat és la vista. Per a compensar això, comparteixo aquest text sobre la importància del tacte.

https://drive.google.com/open?id=0B7QyTXC6UffTTll2Q2ZlVzNqYVk

Si voleu podeu realitzar la següent activitat:

  1. Llegeix el text i al costat de cada paràgraf anota breument i amb paraules teves si és possible  quina penses que n'és la idea principal.
  2. A continuació elabora el teu resum del text, sempre mirant d'explicar-ho amb paraules teves. El resum no hauria d'ocupar més d'un terç de l'extensió original (en aquest cas, el resum hauria de ser d'unes 300-350 paraules).
  3. El més interessant és que afegeixis un paràgraf amb els teus comentaris, la teva valoració, la teva aportació des de la teva experiència si s'escau, la teva opinió. 

dimarts, 17 de març del 2020

Bases Biològiques - Psicologia

Exercicis de la unitat didàctica Bases Biològiques de la matèria de Psicologia:

  1. Enviar còpia escanejada o fotografiada d'aquesta prova realitzada a mà :
  1. Fer un resum d'un dels següents vídeos (extensió orientativa, 500-800 paraules). Més que un resum exhaustiu i complet, ha de ser un comentari dels aspectes que considereu més importants o interessants a nivell personal.
  1. Fer un resum amb diferents apartats i preferentment amb esquemes o mapes conceptuals d'aquest vídeo (es pot fer a ordinador, i els esquemes si es vol a mà):


dilluns, 16 de març del 2020

Darrers apunts de Hume

Crítica de la metafísica

Anàlisi de la idea de substància

[Ho teniu en la darrera fotocòpia de Hume que vaig donar]

Anàlisi de la idea de Jo (Ànima)

[Ho teniu en la darrera fotocòpia de Hume que vaig donar]

Anàlisi de la idea de substància infinita (Déu)

[Ho teniu en la darrera fotocòpia de Hume que vaig donar]

Demostració de l'existència del món

Hume afirma que només podem parlar de causa-efecte en els casos que podem observar que entre dos fets (el que anomenem "causa" i el que anomenem "efecte") hi ha una conjunció constant, l'un segueix a l'altre. És absolutament imprescindible que tingui impressions del que anomeno causa i del que anomeno efecte.
Quan Descartes o Locke intenten demostrar l'existència del món, suposen que el món, la realitat material, és la causa de les meves representacions mentals (idees adventícies en el cas de Descartes). Dit en els termes de Hume, suposen que el món seria la causa i les meves impressions l'efecte dins de la ment (una mena de còpia mental de la realitat exterior). 
Hume no està d'acord amb aquest argument. En aquest cas no puc parlar de relació causa-efecte, perquè la meva ment només té accés al suposat efecte, les impressions, però mai no té accés directe a la realitat material. No pot comprovar, fora de les impressions, si hi ha un món material. No tinc manera d'observar com la suposada realitat material genera en mi les impressions.
Racionalment no es pot demostrar l'existència del món. L'existència del món és, per tant, és objecte d'una creença, en el sentit que ens sentim inclinats a creure que les meves impressions són causades per un món fora de la meva ment. Es tracta d'una creença ferma, inevitable, una creença que la ment no pot deixar de mantenir. 

Altres explicacions trobades a la web


"Hume, tot i estar d'acord amb la crítica de Berkeley a la substància material, l’explica des d’una altra perspectiva: a partir de la invalidesa del principi de causalitat. Tenim impressions i tendim a pensar que aquestes provenen d’objectes externs que en serien la seva causa. Així creiem en l'existència d'un món extern, més enllà de les impressions i diferent d'elles, un món independent de nosaltres. Però, si segons Hume, l'únic que coneixem són impressions, només podem parlar d’impressions i no d’una cosa diferent d’elles, la realitat exterior. I molt menys dir que els objectes externs són la causa de les nostres impressions, perquè la relació causal no és més que una ficció que es basa en un hàbit, i que, com a molt, ens pot aportar un coneixement probable. Ara bé, arribats aquí podríem conformar-nos pensant que l’existència del món només és probable, però aquesta tampoc és la conclusió de Hume. El coneixement probable es dóna quan relacionem impressions amb el principi de causalitat (associem la impressió del foc amb la de la calor) i així diem que una impressió és causa de l'altra. Però quan diem que existeixen coses independents de nosaltres que ens causen les impressions, estem relacionant alguna cosa que no sabem què és amb les impressions. Si bé en el primer exemple, l'ús del principi de causalitat és adient, tot i que només pot proporcionar-nos coneixements probables, en el segon, el seu ús és totalment inacceptable. La conclusió, per tant, és que allò que anomenem coses no són més que “pures col·leccions d'idees simples unides per la imaginació a les quals donem un nom”. Ara bé, Hume reconeix que el fet de no poder justificar racionalment l’existència del món extern no significa pas que no existeixi: no hi ha coneixement però hi ha creença." 

"En Locke [i també en Descartes] la realitat extramental és la causa de les nostres impressions. Ara bé, aquesta inferència és invàlida, segons Hume, ja que no va d'una impressió a una altra impressió, sinó de les impressions a una pretesa realitat que està més enllà d'elles i de la qual no tenim, per tant, cap impressió o experiència. La creença en l'existència d'una realitat corpòria distinta de les nostres impressions és, doncs, injustificable tot apel.lant a la idea de causa."

Conclusions finals després de totes les anàlisis crítiques

Hume és un pensador empirista, que vol basar el coneixement en l'experiència sensible, però que finalment arriba a unes conclusions escèptiques (nega la possibilitat de conèixer). Ara bé, Hume recomana un escepticisme moderat.

El coneixement més segur i que implica necessitat és el de les Matemàtiques i la Lògica, perquè es tracta merament de relació d'idees. Consisteix, segons Hume, en analitzar els continguts d'unes idees prèviament definides. Pensa que no és un tipus de coneixement gaire útil a la vida quotidiana.

Pel que fa a la Física, tot i basar-se el idea de causa, pensa que hi podem confiar, des del moment que és altament probable que a una mateixa causa li ha de seguir també en el futur el mateix efecte. Ara bé, cal limitar l'aplicació de la relació causa-efecte a l'àmbit del que és estrictament observable; només podem parlar de causa i efecte si tenim impressions tant de la causa com de l'efecte.

La Metafísica en canvi no ens ofereix cap tipus de coneixement, no és una ciència. Els tres grans temes de la metafísica, segons Descartes, eren Déu, l'Ànima i el Món. Hume arriba a la conclusió, però, que ni la idea de Déu ni d'Ànima (idea de Jo) estan justificades racionalment; i també afirma que la idea de Substància tampoc no és vàlida , i que no podem demostrar racionalment l'existència del món. En definitiva, que racionalment no podem arribar a cap coneixement sobre els tres grans àmbits de la Metafísica. 

La moral emotivista de Hume

Segons Hume els nostres judicis moral amb els qual decidem què esta bé i què està malament moralment parlant no es basen en la raó, en cap tipus de coneixement.

Els judicis morals no es poden basar en el tipus de coneixement anomenat Qüestions de Fet. Si descrivim tots els gestos, totes les accions i totes les emocions posem per cas d'una persona que clava una ganivetada a una altra, en la pura descripció no hi trobaríem cap element que ens indiqués si allò estava bé o malament moralment. Podria ser que fos un assassinat (moralment reprovable), però també podria ser una acció de legítima defensa (moralment acceptable). La pura descripció de fets, gestos, emocions en els dos casos seria la mateixa. 

Els judicis morals no es poden basar en el tipus de coneixement anomenat Relacions d'Idees. Si analitzem les idees "tallar", "ganivet" etc. de l'exemple exposat anteriorment, no trobarem res en el seu significat que ens indiqui si allò de què parlem és bo o no moralment. La idea de "tallar",per exemple, es pot referir també al que fa un cirurgià, i aleshores no ho considerem dolent moralment com en el cas d'una ganivetada...

Els judicis morals es basen, segons Hume, en els sentiments. Considerem bo moralment aquelles accions que generen dins nostre un sentiment agradable i d'aprovació. Considerem moralment dolentes aquelles accions que generen dins nostre un sentiment desagradable i de desaprovació. És a dir, sí que es basen en una mena de Qüestió de Fet: la constatació de quin sentiment se'm genera dins meu al ser testimoni d'una acció.

Aquesta posició obre una qüestió problemàtica, i és que sembla que els judicis morals serien subjectius, i per tant diferents en cada individu, segons els sentiments que desvetlli una acció. A això respon Hume que  hi ha una naturalesa humana comuna i que tots compartim uns mateixos sentiments, fora dels casos excepcionals i anòmals dels qui s'han pervertit (com per exemple el tirànic emperador Neró, el qual, per exemple, va arribar a matar la seva pròpia mare).