dilluns, 11 de novembre del 2013

Un graf de la Història de la filosofia

Els grafs són una forma de representació gràfica. Al web http://drunks-and-lampposts.com/ en podeu trobar un amb els diferents autors de la Història de la Filosofia elaborat a partir de la informació de la Wikipedia. . La grandària dels nodes (els punts d'intersecció) assenyala el relleu que en dona la Wikipedia. I les línies entre nodes marquen les relacions entre els diferents autors.

http://drunks-and-lampposts.com/2012/06/13/graphing-the-history-of-philosophy/

http://drunksandlampposts.files.wordpress.com/2012/06/philprettyv4.png



És curiós de veure, com a mínim...


dimarts, 22 d’octubre del 2013

Quina educació vol la LOMCE?

Val la pena fer un visionat a aquest vídeo de yoestudieenlapublica.org, curt però clar, per entendre perquè a molts dels integrants de la comunitat educativa no ens agrada la LOMCE:


Ep! Alguns aspectes són aplicables a la catalana LEC, com l'elecció de directors de centres! 

Si féssim un vídeo en què aparegués tot el que comporta de negatiu la LOMCE, necessitaríem una trilogia com la d'Els senyors dels Anells!

diumenge, 6 d’octubre del 2013

Com citar un article de revista

A través del vincle trobareu un model per a la referència bibliogràfica de l'article de revista. Pot ser útil per al resum d'un article de la revista Mente y Cerebro. 

http://blocbiblio1.wordpress.com/2009/03/11/com-citar-revistes-i-articles/ 

Si teniu problemes per a visualitzar la pàgina, aquest n'és el contingut:

 
Si vols citar revistes o articles d’alguna revista, t’expliquem com fer-ho.
Des de la Biblioteca et recomanem les pautes elaborades pel TERMCAT fonamentades en la norma ISO 690 : 1987  i la descripció bibliogràfica internacional normalitzada (ISBD).
REVISTA - PUBLICACIÓ EN SÈRIE
Títol: subtítol [Lloc de publicació] Vol. (any), núm. de l’exemplar. ISSN número. 
Exemple:
educacio-social1

Educació social:  revista d’intervenció socioeducativa [Barcelona]  (2007), núm. 37. ISSN 1135-805X


ARTICLE DE REVISTA
Autoria. “Títol de l’article”. Títol de la revista. Vol (any), núm. de l’exemplar, p.
*Cal indicar la primera i la darrera pàgina de l’arcticle, separades amb un  guió.
Exemple:
Izquierdo Rodríguez, Rosa María. ” Reptes de l’educació social en temps de globalització”. Educació social: revista d’intervenció socioeducativa (2007), núm. 37, p. 128-138                                                 

dijous, 19 de setembre del 2013

La psiquiatria, els fàrmacs i el malestar social

Un dels aspectes tractats al primer tema del curs, Introducció a la psicologia, han estat les diferències entre un psicòleg i un psiquiatra. Una d'elles és la facultat de receptar medicaments.

En relació a això aquí recupero una entrevista a Guillermo Rendueles, en la qual critica l'ús de fàrmacs per a tractar un malestar d'arrel social, el que anomena gestió terepèutica del malestar de la crisi.

Entrevista completa:

http://blogs.publico.es/fueradelugar/79/los-ansioliticos-son-ya-los-farmacos-mas-vendidos-en-el-mercado

La hipnosi

A propòsit d'un dels mètodes de la psicologia, la història de casos, ha sorgit alguna qüestió sobre la hipnosi com a teràpia.

Hem visionat uns pocs minuts del film documental de John Houston Let there be a light, en els quals un terapèuta a través de la hipnosi intentava ajudar a un soldat afectat d'amnèsia després de participar a les batalles de la Segona Guerra Mundial.

Entrada a la wikipedia :

http://es.wikipedia.org/wiki/Let_there_be_light

Documental complet on line:

www.archive.org/details/gov.ntis.ava04168vnb1


Aquí trobareu un tríptic força complet i fiable sobre l'ús terepèutic de la hipnosi:


dimecres, 28 d’agost del 2013

Elogi de la Marxa (groga) o de com la lluita educa


#EducacióEnMarxa, #LaLluitaEduca ,#MarxaEducativa són tres de les etiquetes de Twitter de la Marxa Groga, organitzada en el marc de l'Assemblea Groga, però de fet un procés obert en què s'han establert  sinergies i complicitats d'individus i grups tan diversos com bombers, la PAH, escoles en lluita per a mantenir-se fidels al seu model (Els Aigüerols, El Castell , Can Montllor ...), agrupacions locals pels drets socials, etc.


Els tres  hashtags suara esmentats apunten directament al cor d'una experiència com la de la Marxa Groga (135 km de recorregut, en 8 dies, des de Ribes de Fresser amb escarni inclòs a La consellera d'Ensenyament, fins arribar el 31 d'agost a Barcelona). Els qui hi hagin participat activament, sols que fos una etapa, o en algun dels nombrosos actes ( taules rodones, xerrades, escarnis, monòlegs humorístics, actuacions musicals, tallers de pancartes...), segur que coincideixen en afirmar que la marxa en si mateixa és un esdeveniment educatiu. 

En primer lloc, perquè demostra que hom es pot organitzar de forma horitzontal, sense caure en el fetitxisme d'un equip formal de reponsables, de gestors que decideixen pel bé de tots. Una de les denuncies de la marxa és el model de gestió dels centres que es pretén implantar (ja clarament des dels temps del nefast conseller Maragall), "professionalitzat", en aquest cas sinònim d'autoritari. D'altra banda, les hores compartides fent camí o parada són un veritable  aprenentatge humà, aprenentatge d'allò que burocràticament les programacions pedagògiques voldrien recollir sota les etiquetes de "valors", "convivència", "educació emocional"... Compartint carretera i camins hom descobreix un munt de gent involucrada amb l'educació de veritat, entesa com a relació interpersonal, no com a continguts avaluables a través d'estadístiques i revàlides. I sobretot es fa patent que una interacció educativa sols es dóna respectant els seus temps i espais - ben diferent, doncs, de la massificació a què ens sotmeten als centres educatius, i ben lluny de la concepció de l'ensenyament com a competitiva cursa d'obstacles.


 Poden dir molts dels que han pres part en la Marxa que hi han après més que en qualsevol dels cursos del Pla de Formació Permanent! 


La marxa és també un espai per a compartir experiències educatives, a més de permetre prendre consciència part que hom no està sol amb els propis neguits sobre l'estat en què volen deixar l'educació, i que existeix una xarxa, no sempre del tot visible però tanmateix molt potent, de solidaritats i complicitats en la lluita educativa. 


Ens eduquem a través de la Marxa, es fa cert allò de la lluita que educa!


Des de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines ens podem fer nostres directament, sense tocar ni una coma, molts dels punts esmentats al manifest de la Marxa Groga. Repassem-ne alguns, sense voler ser exhaustius:
  • Escoles bressol que esdevenen cada cop menys públiques a causa de l'augment de quotes
  •  Escoles de primària que encara no gaudeixen de l'edifici que es mereixen
  •  Docents precaris
  • Aules massificades, i pérdua de l'atenció a la diversitat
  •  Nois i noies que han de triar els estudis en funció del cost econòmic
  •  Alumnes de FP que ens comenten què els ha suposat el pagament d'una taxa...
Serveixi aquesta enumeració per a esmentar sols alguns dels punts assumibles des dels nostres centres. No podem oblidar, però, les amenaces  que se'ns vénen al damunt, com per exemple l'atac a l'ús vehicular de català a l'ensenyament. És per això que sou convidats a llegir i adherir-vos si s'escau el manifest de la Marxa Groga:
http://assembleagroga.info/marxa/manifest/

Si encara sou a temps de participar a les darreres etapes, aquí hi podreu trobar tota la informació:

 assembleagroga.info/marxa

Aquí podeu trobar un recull fotogràfic amb alguns dels moments de la tercera etapa (Torelló - Vic). Que serveixi a engrescar-vos per a la lluita, per a l'educació!

 https://plus.google.com/photos/111539885707502252017/albums/5916726393019985601

dijous, 9 de maig del 2013

Mani de les bones vibracions - #9M



L'experiència directa de TANTA I TANTA gent a la Via Laietana, punts grocs per tot arreu, tant si mires  cap endavant, com si mires  cap enrera, fa que pensis que només ens cal determinació per a canviar les coses!

Caminant i xerrant amb els companys per la mani, t'adones que només en l'aïllament passiu davant la pantalla de la tele et pots creure allò de "no serveix de res...". 

Només compartint energia a la mani ets conscient de veritat del fet que amb un dia de vaga no n'hi ha prou, i extreus forces per a insistir dia a dia (sense deixar-te vèncer pel desànim), per anar més enllà, acompanyat per aquells que tenen determinació. 

No te'ls creguis als buròcrates de les estadístiques: nosaltres som molts i amb molta empenta. 








dimarts, 7 de maig del 2013