Estem acabant la celebració del carnaval al Manolo (INS Manolo Hugué).
Algunes professores i professors del claustre m’han demanat si podia dir unes unes paraules abans de fer un minut de silenci arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna, un minut de silenci per a la pau.
Ara bé, què podem dir davant d’una mare que acaba de portar els seus fills escola per a celebrar el carnaval a Barcelona, però que està plorant, està plorant perquè és ucraïnesa, i no sap com es troben els seus pares, els seus germans, sota l’amenaça de les bombes i les bales?
La guerra es troba també aquí, la guerra ens arriba també a nosaltres, està entre nosaltres.
Posem per cas, una cooperativa alimentària de làctics i carns molt estesa a Catalunya funciona gràcies a milers d’immigrants ucraïnesos al cor de la Segarra. I ara mateix que estem aquí celebrant carnaval, ells també estan treballant i vivint la seva vida quotidiana , i alhora patint per amics i familiars que viuen i treballen a Ucraïna en estat de guerra.
La guerra es troba aquí entre nosaltres també sempre que utilitzem un mòbil. Els minerals necessaris per a les bateries dels mòbils ocasionen brutals guerres al centre d’Àfrica, i hi ha nens i nenes, nois i noies, que es veuen obligats a fer de soldats, ara mateix, al continent africà, com a altres indrets del món.
Fa unes poques setmanes, la guerra va arribar al Manolo. Nàdia Ghulam ens va fer una xerrada per a 2n de Batxillerat, com ho havia fet abans de Nadal per a 3r ESO. Nàdia, refugiada afganesa, acollida per una família catalana, dur a la cara les marques de la guerra, i ens explicà com un pare de família havia embogit per culpa de la guerra i ara agredia violentament la pròpia família. Ens va demanar que no fabriquéssim armes ni bombes, que no hi col·laboréssim.
Una de les primeres víctimes de les guerres és la confiança.
Les guerres comencen i s’estenen quan guanya la desconfiança, quan s’instal·la al nostre cap el pensament que hi ha «bons» i «dolents», i que nosaltres som els bons...
Plantem una llavor de la guerra quan desconfiem de qui parla amb un accent diferent, de qui posa una espècie diferent al menjar, de qui té un altre to a la pell... O quan ens aferrem tan fort a una bandera que ens fan nosa les altres banderes.
Demanem un minut de silenci
pels ucraïnesos, i els russos, que viuen entre nosaltres
per tots els qui, siguin d’on siguin, es troben ara a a Ucraïna sota l’amenaça de bombes i bales
i també pels que ja porten 8 anys a certes parts d’Ucraïna patint la por de les bombes i les bales
pels joves, pels nois i noies, els adults, que ara han de fer de soldats, amb convenciment o sense
i per totes les persones, famílies, nens i nenes, nois i noies que arreu del globus terraqüi pateixen un estat de guerra
25 de febrer de 2022 – pati de les pedres INS Manolo Hugué – Caldes de Montbui
