dimecres, 31 de maig de 2017

EFEC (1) És necessari impartir educació financera a les aules?

Nota prèvia: l'agost del 2016 vaig respondre extensament un qüestionari de la periodista Lídia Juanmartí per a elaborar un article sobre l'educació financera. L'article es publicà el 10 de setembre de 2016: "Amb els diners no s'hi juga!".  De les reflexions que vaig formular es van extreure sols un parell d'afirmacions (l'educació financera és al servei de les entitats financeres, i que cal un educació financera més integral...). Passats els mesos he pensat que seria interessant compartir el gruix de reflexions, donat que malauradament, l'ofensiva des de diverses instàncies per a introduir (una determinada) educació financera continua amb força. 

Les altres entrades, les altres preguntes: 

Esperit crític al programa d'Educació Finacera?
Una altra educació (també financera) és possible
Un debat democràtic a un institut de Catalunya


  1. És necessari impartir educació financera a les aules?
Continguts d’economia i de finances ja s’imparteixen a les aules. La qüestió més aviat és qui i com la imparteix. Si la pregunta es refereix a la possibilitat de fer-ne un nucli temàtic separat i específic, marcadament diferenciat de la resta de continguts, la resposta és que no és en absolut necessari. Si hi afegim a l’enunciat de la pregunta el fet de si aquests continguts diferenciats els han de proporcionar persones i institucions alienes a la comunitat educativa, el no encara és més rotund.


D’economia i finances de n’ha de parlar a les aules, perquè formen part de la nostra realitat social, i els centres educatius no són illes. De fet, ja se’n parla. Hi ha professionals de l’educació que toquen aquest temes. Donem alguns exemples. El professorat de matemàtiques en tractar els percentatges. Els especialistes de visual i plàstica quan analitzen críticament la publicitat en tots els àmbits. A les matèries amb continguts ètics i valors, en tractar críticament aspectes d’actualitat com els desnonaments. Pel que fa la matèria de Ciències Socials, els continguts d’economia i finances en formen part, tant des de la vessant de la geografia econòmica com de la història (per exemple, en analitzar la Crisi del 29). I sobretot, actualment, amb la implantació de la LOMQE, els alumnes de 3 i 4 ESO poden triar matèries (Emprenedoria, Economia) en què professionals molt ben preparats (el professorat d’economia present pràcticament a tots els instituts) imparteixen continguts d’economia i també d’educació financera.
Per tant, ja hi ha uns professionals que incorporen en bona mesura continguts d’aquests tipus, i si que es dóna ja una manera d’impartir aquests continguts. El fet que sigui el professorat habitual el responsable de canalitzar aquests continguts garanteix que estiguin integrats en el conjunt del currículum, i molt especialment a la realitat social, cultural i econòmica concreta del centre docent. A més a més es garanteix la independència respecte a qualsevol institució, la pluralitat a l’aula (el debat i l’intercanvi d’opinions forma part del procés educatiu als nostres centres), alhora que la metodologia pedagògica adequada.
El que no té cap sentit es convertir l’educació financera en una unitat separada del currículum i independent de la resta de processos educatius. Això comporta, en el cas de l’EFEC, l’elaboració d’uns materials únics per a tots els casos, tots els centres, sense que el professorat responsable dels nois i noies d’un centre en concret no hi tinguin res a dir. Situació totalment anòmala i contrària a algunes de les darreres tendències pedagògiques. És una situació anòmala perquè en la resta de continguts el professorat sempre pot triar entre diverses opcions pedagògiques per a impartir uns continguts (els materials elaborats per les diferents editorials, o en els millors dels casos, els materials elaborats pel propi professor o professora en funció de la seva experiència i el coneixement del seu alumnat), i pot modular-los i adaptar-los a les circumstàncies concretes. En el cas de l’Educació Financera en el marc de l’EFEC, en canvi, s’imposen, sense possibilitat de canvis, uns materials i unes sessions intocables. Això és contrari també a les darreres tendències pedagògiques (innovació educativa, aprenentatge per projectes...). Aquestes tendències promouen que el procés educatiu sigui generat des de dins del propi centre, i que per tant aquests defineixin continguts i aprenentatges des de la realitat singular del centre. Tot el contrari de les sessions proposades er l’EFEC, que cauen com un bolet en la dinàmica de les classes, dissenyades des de fora de la realitat del centre. L’única opció a negociar és el dia i l’hora de cada sessió.
En definitiva, les sessions del programa EFEC són un exemple de com no s’han d’impartir aquests continguts. També hi ha la qüestió sobre qui ha d’impartir aquestes sessions. En part ja n’he donat la resposta: a cada centre educatiu trobem un munt de professionals capacitats per a impartir continguts diversos d’educació financera. No cal fer venir especialistes aliens. En desenvolupar la següent qüestió, però, podré aprofundir en la resposta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada