dimecres, 31 de maig de 2017

EFEC (2) - Esperit crític al programa d'Educació Finacera?

Nota prèvia: l'agost del 2016 vaig respondre extensament un qüestionari de la periodista Lídia Juanmartí per a elaborar un article sobre l'educació financera. L'article es publicà el 10 de setembre de 2016: "Amb els diners no s'hi juga!".  De les reflexions que vaig formular es van extreure sols un parell d'afirmacions (l'educació financera és al servei de les entitats financeres, i que cal un educació financera més integral...). Passats els mesos he pensat que seria interessant compartir el gruix de reflexions, donat que malauradament, l'ofensiva des de diverses instàncies per a introduir (una determinada) educació financera continua amb força. 


Creus que no hi ha esperit crític en el programa d’Educació Financera que duu a terme la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de diferents entitats financeres a les escoles del país?
En primer lloc, haig de dir que dissenteixo de la descripció de l’EFEC que dóna l’enunciat d’aquesta segona pregunta. No és un programa de la Generalitat en què col·labori L’Institut d’Estudis Financers, sinó que és una iniciativa d’aquesta institució privada (promoguda i subvencionada per algunes de les entitats financeres més importants de Catalunya), a la qual dóna suport el Departament d’Ensenyament. És important assenyalar que el promotor primer de les sessions és una institució privada. L’origen no n’és una decisió del Departament, sinó de l’IEF. Això queda clar a l’informe «Programa d’Educació Financera a les Escoles de Catalunya, a través de professionals voluntaris, per a estudiants de 4t d’ESO» de juny de 2014. Es presenta el programa exclusivament com una iniciativa més de l’IEF. No s’esmenta cap suposat encàrrec del Generalitat. Per això els objectius declarats explícitament es formulen només en funció dels beneficis que en puguin treure les entitats financeres. No és un programa neutre, purament educatiu, sinó que busca beneficiar només a un dels agents de la nostra realitat social : les entitats financeres.
Per a argumentar que no és un programa, no ja crític, sinó ni tan sols neutre, necessito remetrem als objectius declarats a l’informe ja esmentat de juny de 2014:
«En primer lloc, apropar la cultura financera al client o futur client, per a que la “transacció” de productes o serveis es faci amb més eficàcia i amb menys incidències. I en segon lloc, pot convertir-se en un procediment per a que les entitats que s’hi involucrin recuperin prestigi, confiança, reputació i sigui un instrument eficaç d’RSC.»
Clar i català: el primer objectiu és que sigui més fàcil tenir clients en el futur , quan els nens i adolescents siguin adults; el segon objectiu és millorar la imatge de les entitats financeres, és a dir, de bancs i caixes responsables del boom immobiliari i de pràctiques fraudulentes com les Preferents , les Subordinades i les Clàusules Sòl...
Per tant, d’entrada, per definició, un programa promogut per les entitats financeres i destinat explícitament a afavorir a aquestes mateixes entitats financeres (la seva imatge pública i la facilitat de negocis futurs), no pot incloure continguts crítics. Els materials i les sessions de l’EFEC, iguals i intocables a cada centre, no inclouran en cap cas continguts que vagin en contra de la imatge de les entitats financeres (com per exemple, els desnonaments, el fet de col·locar productes financers a persones grans que confiaven plenament en la seva sucursal, la inversió en la indústria de l’armament, les clàusules sòl etc. ).
Els materials i el disseny de les sessions no poden ser crítics, doncs, per definició. En la mesura que he tingut accés als materials, tampoc no he constatat que ho hagin estat mai en la pràctica.
Queda encara la qüestió de qui imparteix aquestes sessions: «voluntaris». Són treballadors o extreballadors del món financer que fan les sessions voluntàriament, després d’una formació prèvia. Des de l’inici de les crítiques a les sessions de l’EFEC al centre de secundària on treballo vam ressaltar la natura paradoxal i enganyosa d’aquest voluntaris. En el cas dels «voluntaris» de l'EFEC, de quina causa són voluntaris? Es pot relacionar directament amb algun del drets humans, com passa amb les ONGs? Si ens atenem als objectius ja esmentats, la causa a la qual serveixen aquest voluntaris és facilitar els futurs negocis, fer que les entitats financeres recuperin prestigi. No són causes relacionables amb drets humans, ni objectius que puguem considerar propis dels centres educatius. Els suposats 'voluntaris' no ho són de cap mena de causa humanitària o social, sinó que vénen a representar els interessos d'una entitat privada (Institut Català de Finances), finançada per caixes i bancs. Es pot posar en dubte que siguin equiparables als voluntaris de diverses ONGs que visiten de tant en tant els centres. Per això és un ús enganyós de la paraula.
Si són voluntaris de l’EFEC, han d’estar al servei dels objectius de l’EFEC: facilitar futures transaccions i millorar la imatge de les entitats financeres. I per tant, no s’espera d’ells ni se’ls demana que siguin crítics. Pel sol fet d’esmentar alguns dels comportaments de la banca catalana i espanyola en els darrers temps, s’esguerraria l’assoliment dels dos objectius.
D’altra banda, des del moment que són o han estat treballadors en el món de les finances, ja tenen interioritzats els punts de vista favorables a les entitats a les quals estan o han estat vinculats laboralment. També vam constatar que els hàbits, les rutines, les maneres de fer dels treballadors de la banca (sovint venedors d’algun tipus o altre de producte) xocaven amb les dinàmiques habituals de les aules, que inclouen el debat, la diversitat d’opinions, la crítica, la pluralitat de punts de vista. 
En definitiva, l’elaboració de materials en el marc de l’EFEC no pot ser crítica, perquè això aniria contra els objectius que desencadenaren el programa (facilitar les relacions amb els futurs clients, i millorar la imatge de les entitats financeres). Les sessions no són proclius a la crítica i el debat, perquè des de l’EFEC no es demana als «voluntaris» que siguin crítics (aniria contra els objectius que la fonamenten), i perquè de fet aquests «voluntaris» ja tenen un prejudici positiu format envers les entitats per a les quals accepten generosament, sense retribució, fer de voluntaris, però per a les quals treballen o han treballat.

I aquí tornem a la pregunta sobre qui ha d’impartir aquests continguts: el professorat que ja es troba als centres. Són professionals , d’una banda, molt ben preparats. I de l’altra ofereixen més garanties d’oferir una pluralitat d’informacions i de punts de vista (incloent altres agents socials, com les associacions de consumidors o els sindicats, a més de les entitats financeres). També són garantia d’un procés educatiu que inclogui la possibilitat de critica, dissensió, i debat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada