Neurotransmissors i substàncies químiques

Cocaïna i neurotransmissors

https://youtu.be/w93YA7uPYnU?t=434
(Documental «Drogas y cerebro – 1 Cocaina y estimulantes» -a partir del minut 7:15)
Quantes neurones hi hauria comunicant-se constantment al nostre sistema nerviós?
Què són les rates "knock-out"?
Quin neurotransmissor té molt a veure amb la sensació de plaer i l'addicció a les drogues, i és al centre dels circuits de recompensa?
Com "pirateja" la cocaïna la sinapsis?
A quina part de l'encèfal es concentra la dopamina? Quina funció té aquesta part?
Què passa amb la dopamina,i les neurones implicades,  sota l'acció de la cocaïna o el crack? Quines conseqüències té per a l'individu?

 

Cannabis i neurotransmissors

https://youtu.be/mbOFxybzzTs?t=236
(Documental «Drogas y cerebro – 4 cannabis» partir del minut 4)
Com "pirateja" el cannabis el nostre cervell?
En què consisteix el sistema cannabinoide endogen?
Quina quantitat de receptors cannabinoides tenim al sistema nerviós?
A quines parts del cervell actua el sistema cannabinoide endogen? [endogen=generat pel propi cos]
Una de les mol·lècules cannabinoides endògenes és l'anandamida. Què vol dir etimològicament la paraula?
Què diferencia l'anandamida de la resta de neurotransmissors?

Addicional: MDMA

https://youtu.be/HRfBNijrFUk?t=1845

(Documental "Drogas y cerebro - Drogas de diseño" , a partir del minut 30)

Com pirateja l'extasis (MDMA) el cervell? 

Quines parts del cervell són afectades? 

Quins efectes té en l'individu? 

Com  pot arribar perjudicar?

Cràtil. L'esdevenir i el coneixement

Tesi: si tot canviés, no seria possible el coneixement. 

Arguments:

- Si tot canvia constantment, quan t'apropes per a conèixer una cosa, i vas a dir què és, ja s'ha tranformat en una de diferent, i per tant ja no saps el que és.

- Si tot canvia constantment el mateix coneixement està sotmès al canvi, i per tant canvia en una altra cosa, es transforma en "no-coneixement". El coneixement deixa de ser coneixement, desapareix com a coneixement, és a dir, no hi ha coneixement.

El que és més important és el fet que Plató no pot acceptar aquesta conclusió ("no és possible el coneixement"). En primer lloc perquè  l'escepticisme dels sofistes va portar a la condemna de Sòcrates, l'home més just condemnat per la ciutat injusta. Plató considerava que l'escepticisme i el relativisme dels sofistes havien creat una situació social que va fer possible el judici a Sòcrates. En segon lloc, perquè si no hi ha coneixement, tampoc no es pot determinar què és la justícia, ni tampoc crear una ciutat justa. 

Per tant, ha de ser possible el coneixement. I això vol dir que ha d'existir una realitat que no canviï . Només si hi ha una realitat que no canvia és possible el coneixement. 

D'altra banda, Plató podia confiar en la possibilitat del coneixement des del moment que tenia l'experiència de les matemàtiques. L'existència del coneixement matemàtic, estable i invariable, dóna una base ferma per a superar l'escepticisme.

D'aquí que Plató accepti que hi ha una realitat que canvia (el món sensible); d'aquesta no hi ha veritable coneixement. Però n'hi ha una altra que no canvia, que és immutable (el món intel·ligible, dins del qual hi ha els objectes matemàtics i les idees); aquesta realitat que no canvia fa possible el coneixement.