Del món sensible només hi ha opinió (doxa) És, com en el cas de Parmènides, un terme despectiu. Els objectes sensibles estan canviant constantment, i per això no n'és possible un veritable coneixement. Plató hi distingeix dues classes diferents, dins d'opinió:
- conjectura (en altres traduccions imaginació) seria el coneixement de les imatges
- creença en el cas dels objectes sensibles (com quan diem "crec que això és bell", però admetem que altres persones no coincideixen amb aquesta opinió)
Del món intel·ligible si que hi ha veritable coneixement, el qual l'anomena ciència (episteme) Com que els objectes intel·ligibles són immutables, fan possible un coneixement veritable. També hi distingeix dues classes:
- dianoia : és el coneixement que ens ofereixen els objectes matemàtics. Es pot traduir com a saber discursiu o pensament discursiu o raonament discursiu. Els objectes matemàtics es van coneixent pas a pas, de mica en mica; per exemple, primer l'ànima sap què és un triangle, i després progressivament va descobrint les seves propietats (teorema de Pitàgores, teorema de Tales, etc.)...
- nóesis: les Idees es coneixen a través d'una intuïció intel·lectual. Una idea es coneix de cop i volta, de sobte, com una mena d'il·luminació sobtada. Es passa, per exemple, de no conèixer la bellesa en si a conèixer-la plenament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada