Sòcrates i sofistes (1)

Els primers sofistes, i els sofistes més importants, eren estrangers a Atenes. Protàgores era d'Abdera, Gòrgies de Leontis (Sicília).	Sòcrates era ciutadà d'Atenes, i sols en va sortir per a complir el seu deure com a soldat per ad defensar la ciutat.
Els sofistes es presentaven com a mestres en retòrica (saber parlar bé, especialment en públic) i en coneixements que ara en diríem d'humanitats (literatura, mitologia, etc.). En aquells moments, qui sabia parlar bé en públic tenia molt poder, car els tribunals eren populars, i també hi havia períodes amb democràcia assembleària. La paraula sofista prové del grec sophos que significa "saviesa" . Ara bé, ha passat a significar “fals savi, persona que vol enganyar amb la retòrica”	Sòcrates es presentava com a ignorant, se l'identifica amb la frase “Només sé que no sé res”. Mai no va cobrar per a fer el que habitualment feia: dialogar amb la gent pels carrers,les places i els mercats d'Atenes.
Tècniques retòriques dels sofistes: llargs i elaborats discursos, amb moltes referències literàries i mitològiques arguments erístics (combatius), és a dir, arguments que tenen la finalitat de vèncer i humiliar a l'interlocutor, independentment de la veritat i de la justícia. Exemple d'argument erístic: un deixeble va concertar amb un mestre sofista un seguit de lliçons per a aprendre a convèncer, a persuadir. Quan van acabar les lliçons, el deixeble es va negar a pagar amb el següent argument: -”Si ara jo no sóc capaç de convèncer-te que no t'haig de pagar, vol dir que no no he après res,i per tant no et pago. I si et convenço que no haig de pagar, doncs no cal que et pagui tampoc.”	Mètode de Sòcrates: el diàleg, l'intercanvi de pregunta i resposta. Hi podem distingir dues etapes: Etapa de la ironia: Sòcrates es presentava (irònicament) com a ignorant davant del seu interlocutor, i a través de preguntes fa que aquest s'adoni que sobre un determinat tema (la justícia, la virtut, la bellesa...), sobre el qual es pensava que en sabia, de fet també és ignorant. La intenció era que l'interlocutor,a partir de la consciència de la pròpia ignorància, es posés a buscar la veritat , el coneixement. Ara bé, moltes vegades el que passava era que l'altra persona s'enfadava amb Sòcrates perquè se sentia ridiculitzat. Etapa de la maièutica. La paraula maièutica significa literalment “art de les llevadores”. De la mateixa manera que la llevadora ajuda la dona embarassada a “parir” el fill que porta a dins, però aquest fill no és de la llevadora sinó de la mare, Sòcrates deia que ell ajudava els homes a a “parir” idees, coneixements, però aquestes idees, aquests coneixements i idees no pertanyien a Sòcrates, sinó ala seu interlocutor. És a dir, a través de preguntes, Sòcrates ajuda a l'altra persona a treure de si mateixa el coneixement, a argumentar per si mateixa i arribar per si mateixa a les conclusions. Per això deia Sòcrates que ell es mantenia en la ignorància (“Només sé que no sé res”)