dimarts, 17 de gener de 2017

Dues vagues – Una reflexió

OBSERVACIÓ: el text va ser escrit a propòsit de les convocatòries de vaga del 18G (CGT) i 9F (ASpepc-sps, UGT, CCOO, USTEC-STEs). Al final, la "unitat" sindical va desenmascarar-se com a  "fre" sindical a la mobilització social. Es va desconvocar (de manera previsible) la vaga del 9F. Malgrat el fet d'estar marcat per unes circumstàncies molt concretes, deixo aquest text penjat com a material de reflexió.

Dues vagues – Una reflexió


Josep Ma Casasús Rodó - Professor a l’INS Manolo Hugué de Caldes de Montbui
Dues convocatòries de vaga:
18G (convocada per CGT i COS)
9F (convocada per USTEC, CCOO, Aspec, UGT...)
Ara voldria, doncs, compartir la meva reflexió.

Diuen alguns: «Fer vaga no serveix de res»

Però jo recordo finals del curs passat, el 22 de juny del 2016, quan un grup de professors del Manolo vam fer una pancarta i vam participar a una concentració a la plaça Urquinaona que finalment es va convertir en una manifestació espontània fins a Pça Sant Jaume. Es va aconseguir que el Departament es fes enrere en les retallades de 300 places del programa d’escola inclusiva.

I jo dic: «Quan no n’hem fet, de vaga, o no ens hem mobilitzat, ja ens l’han colat!»

També recordo que a aquelles alçades de curs el Departament ens va colar dues retallades més:
  • eliminació de la reducció dues hores lectives (i no de permanències) per al professorat major de 55 anys
  • el no pagament del més de juliol per a professorat substitut
El Departament ho va anunciar de cop i volta, sense previ avís ni negociació, en un moment del curs que tots i totes anem de bòlit, i comptant que no afectava a tot el professorat... Tothom valorava amb indignació les noves retallades però com a col·lectiu no ens vam saber mobilitzar...
Potser ara és el moment de reprendre aquella indignació, i mobilitzar-nos.
Sobretot és el moment d’avisar al Departament que noves jugades estratègiques per part seva poden tenir resposta des del col·lectiu de docents. Ara cal deixar clar que no ha de ser fàcil introduir segons quines mesures.

Diuen alguns: «Què és això de fer vaga?»

Fer vaga és recordar al Departament que si l’Educació funciona a aquest país és gràcies als treballadors i treballadores. Ho comentàvem l’altre dia a la Sala de Professors, un company i jo: davant la incertesa normativa, les dificultats fins i tot per a planificar un curs un any per l’altre, si l’educació funciona és gràcies als qui estem dia a dia al peu del canó. Fer vaga, doncs, és la manera de recordar a l’Administració que som una peça fonamental a l’Educació.
I a mi també em serveix per a recordar-me que puc deixar de treballar, en dia de vaga. Constato que el descompte a la nòmina o la possibilitat de ser mal vist per certes instàncies, no em fan renunciar a lluitar pel que penso que ha de ser l’Educació Pública, que estic disposat a arriscar per a retornar a unes condicions més dignes per tots i totes els qui treballem a l’ensenyament.
I fer vaga, després hi insistiré, és alçar la veu.

Diuen alguns: «Han de servir, aquestes vagues?»

Les dues convocatòries ja han servit, abans d’arribar a la primera data. Se n’ha parlat als mitjans, de la situació de l’Educació, i de les partides dedicades al projecte de pressupostos. Fins i tot, des de l’Administració s’han molestat a enviar-nos informació via correu electrònic sobre la proposta del Govern (cosa inèdita). Per tant, ja constatem que han estat útils les dues convocatòries. És clar, més ho seran si hi ha seguiment.

Diuen alguns: «Ara?! Ara que tenim els pressupostos més socials?»

Fer vaga també és alçar la veu.
Alçar la veu i dir que no és veritat el que es repeteix com un mantra (com els de la publicitat comercial). No són els pressupostos més socials. Segons la LEC s’hauria d’invertir un 6% del PIB, i no s’arriba al 3%. La inversió per alumne respecte a l’any 2010 ha baixat gairebé en 500 euros (3.454 euros per alumne l’any 2010, 3.070 el 2016). Substituts i substitutes seguiran sense cobrar el juliol. La precarietat continua. Encara tenim molts barracons per aquí i per allà. I podríem seguir.
I no poden ser socials aquests pressupostos perquè les polítiques no ho són. L’Administració treu partit de la precarització dels docents, i no només de tipus econòmic (penseu en això dels perfils i el pla de nomenaments, com serveix de sistema de control). Seguim destinant milions a les concertades de l’Opus, les quals estan molt marcades ideològicament i segreguen en funció del gènere. Iniciatives com Escola Nova21, o el debat Ara és Demà, van en la línia neoliberal de fer de l’educació un nou nínxol de negoci. Trobo molt simptomàtica aquestes imatges:
















(Meritxell Ruiz, consellera d’Educació, al debat Ara és demà. Font:
https://twitter.com/ausiasferrer/status/820197584849530880?s=03)
Per això, davant la penetració d’interessos financers al món de l’educació, en fer vaga recordo a l’Administració que és fonamentalment gràcies als treballadors i treballadores que l’educació funciona i pot funcionar. És amb els docents, les seves experiències i demandes, que es podria millorar l’educació.
Ens hem de reivindicar com a agents actius i valuosos de l’Educació.1
Encara que només seguís la convocatòria de vaga un sol treballador o treballadora a un institut, ja hi hauria una veu alçada. Només que una sola persona alci la veu, ja hi ha una contestació al mantra que voldria ser el discurs únic.

Diuen alguns: «Ara els sindicats convoquen vaga, i ho fan en dos dies diferents!»

La majoria de sindicats (entre ells USTEC, CCOO, UGT, Aspec; més endavant s’hi podria afegir CGT) han convocat el 9 de febrer. Diuen que aquell dia encara in extremis es podrien incloure esmenes, canviar les partides, i volen demostrar així que tenen voluntat negociadora (cosa curiosa, això de la «voluntat negociadora», tenint en compte com fins ara ha respost el Departament a qualsevol reivindicació...)
CGT convoca abans, el 18 de gener. S’hi ha afegit la COS. No volen que sigui una vaga merament testimonial, com una mena de declaració ideològica, més propera a la llibertat d’expressió que a una acció reivindicativa. Ara és la setmana de debat d’esmenes parcials als pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2017. Ara es pot fer pressió. Alçar la veu, sí, però per a què sigui escoltada, i atesa. Per a pressionar en el moment en què es decideixen les partides. No només per a deixar constància d’una opinió...

Diuen alguns: «Només serviria una vaga indefinida»

Això m’ho ha comentat més d’un professor i professora a la Sala de professors. Això m’ho han dit alguns companys, mentre avançàvem a la manifestació d’un dia de vaga. (I també m’ho han dit alguns que mai no han fet ni una sola vaga, ni pancarta, ni mobilització...)
Jo diria que no és la vaga indefinida la que serveix, sinó la determinació d’arribar si cal fins a la vaga indefinida. Per això, ara tenim una ocasió de demostrar aquesta determinació. La idea és que el 18 de gener hi hagi una Concentració davant del Parlament de 12:00 a 14:00, per a fer sentir la nostra veu. I a les 16:00 hi ha convocada una assemblea, on es podrà decidir com continuen les mobilitzacions. Si dèieu que només valdria una vaga indefinida, ara tenim les eines per a començar a construir-la, no?
Depèn de nosaltres que la mobilització es traslladi als centres, i sigui continuada en el temps, adopti la forma que adopti.



Dues convocatòries de vaga: 18G i 9 F.
Jo ja he fet la meva reflexió.
Desitjo que cadascú faci la seva reflexió -i actuï en conseqüència.




1Com ho vol fer el «Debat Extraordinari sobre l'educació pública catalana", que es comença a preparar a partir del dissabte 21 de gener, com a alternativa al debat institucional Ara és Demà. Diuen els promotors a la convocatòria de la reunió preparatòria: «Els marcs i els actors establerts pel Departament d’Ensenyament a través d’Ara és demà han obviat moltes de les reivindicacions fetes durant tots aquests anys des de l’escola pública i han introduït noves qüestions que obeeixen a interessos privats aliens a la institució.»

3 comentaris:

  1. Em sembla una anàlisi lúcida i valenta.

    ResponElimina
  2. Fan falta moltes reflexions com aquesta

    ResponElimina
  3. Gràcies Josep Maria per aquesta reflexió tan certera com valenta.

    ResponElimina