| Apol.lini | Dionisíac |
| Està representat pel déu Apol.lo. Déu del Sol, de la Llum, diürn; és el déu de la Bella Aparença, de la Bella Forma, de la Proporció i l'Harmonia | Està representat pel déu Dionís, déu del Vi, de l'Embriaguesa, de les Orgies |
| L'apol·lini com a principi es manifesta a través de la llum de la raó, a través de les distincions clares dels conceptes, de les paraules. És per tant el principi del llenguatge conceptual. Ara bé, tot això és superficial, mera aparença per a Nietzsche. | El dionisíac en canvi és la veritable realitat: els instints vitals, les forces irracionals. Només es pot captar a través de les intuïcions (boges) de l'artista. |
| Un altre tret de l'apol·lini és el que s'anomena «principi d'individuació». És una expressió d'origen medieval. Es refereix a allò que fa que ens considerem un «Jo», un «individu» diferent i contraposat als altres individus. Allò que permet que ens creem una «identitat», en creiem ser un subjecte unitari i diferent als altres. Aquesta identitat personal és també mera aparença, és una il·lusió, és superficial. | El dionisíac, en canvi, és l'impuls a fusionar-nos amb el Tot (amb la realitat sempre canviant i mai idèntica), i per tant a dissoldre la nostra identitat, a esquinçar tràgicament (dolorosament) el jo. D'aquí que sigui Dionís el déu de les orgies i de l'embriaguesa. |
En les obres de teatre tràgiques, el principi apol·lini està representat per:
- el text que reciten els personatges (perquè utilitzen el llenguatge)
- els diferents protagonistes (perquè cadascun té una identitat ben definida)
| En les obres de teatre tràgiques, el principi dionisíac està representat per:
- la música (perquè és una mena de «llenguatge» no conceptual, sinó purament emocional, irracional)
- el cor (perquè dins d'ell no hi ha identitats definides, formen un tot fusionat)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada