Mite i logos

PENSAMENT MÍTIC	PENSAMENT RACIONAL(ciència i filosofia)
S'expressa a través de narracions, en les quals apareixen personatges extraordinaris (herois, monstres, déus...). Aquests personatges personifiquen: fenòmens naturals (Zeus,, el llamp) emocions (Eros , l'enamorament) institucions socials (Hera, el matrimoni)	S'expressa a través de teories, lleis, arguments, en les quals apareixen conceptes (per exemple, «àtom»)
El mite és objecte de creença, no es posa en dubte o bé hi ha sancions i càstigs si algú el posa en dubte.	El pensament racional avança a través del dubte i de la crítica.
Els mites van associats a rituals i cerimònies, es practiquen, s'hi participa de forma directa i emocional. Sovint la transmissió és oral, dins d'un conjunt de tradicions.	El pensament racional es formula en teories, sovint difoses de forma escrita. Això permet el distanciament.
Als mites hi podem trobar arbitrarietat, en el sentit que allò que succeeix al món, el que els passa als éssers humans, és fruit de la voluntat del déus i d'altres figures extraordinàries.	El pensament racional busca la necessitat en tot el que succeeix a l'univers (tot el que hi passa, necessàriament hi havia de passar, no podia deixar de succeir)

A la Grècia del segle VI a.C es van donar una sèrie de condicions que potser van propiciar l'aparició del logos (és a dir, una forma de pensar i encarar el món diferent de la del pensament mític):

• No hi havia una casta sacerdotal forta, amb un poder absolut per a sancionar les crítiques o les opinions innovadores
• Una de les activitats de la civilització grega era el comerç; el contacte amb altres creences i cultures potser va generar en alguns individus una desconfiança envers les pròpies creences, els mites tradicionals grecs, i per tant la necessitat de buscar altres formes de pensar la realitat
• La democràcia assembleària, que imposa l'hàbit de discutir, criticar i raonar pot haver incidit també en el desenvolupament d'un pensament crític basat en l'argumentació