dimecres, 25 de maig del 2022

Hakim Bey in memoriam - Traducció al català de TAZ

 A 24 de  maig m'he assabentat de la mort de Peter Lamborn Wilson, és a dir , Hakim Bey, el creador del terme TAZ (Zona Temporalment Autònoma). Malgrat que hi podríem destacar molts punts més que discutibles, no es pot negar que també ha estat un revulsiu  revitalitzador en el  món del pensament i l'acció llibertàries. 

Comparteixo una traducció en català en què vaig estar treballant fa uns mesos del seu text més conegut, TAZ. (No la va acceptar una editorial alternativa catalana en el seu moment). Se'n pot fer difusió persona a persona si ho trobeu convenient, només cal que se'n reconegui l'origen. 


Traducció catalana de TAZ - Hakim Bey

diumenge, 27 de febrer del 2022

Minut de silenci - Guerra a Ucraïna - 25 de febrer

 

Estem acabant la celebració del carnaval al Manolo (INS Manolo Hugué).


Algunes professores i professors del claustre m’han demanat si podia dir unes unes paraules abans de fer un minut de silenci arran de l’esclat de la guerra a Ucraïna, un minut de silenci per a la pau.


Ara bé, què podem dir davant d’una mare que acaba de portar els seus fills escola per a celebrar el carnaval a Barcelona, però que està plorant, està plorant perquè és ucraïnesa, i no sap com es troben els seus pares, els seus germans, sota l’amenaça de les bombes i les bales? 


La guerra es troba també aquí, la guerra ens arriba també a nosaltres, està entre nosaltres.


Posem per cas, una cooperativa alimentària de làctics i carns molt estesa a Catalunya funciona gràcies a milers d’immigrants ucraïnesos al cor de la Segarra. I ara mateix que estem aquí celebrant carnaval, ells també estan treballant i vivint la seva vida quotidiana , i alhora patint per amics i familiars que viuen i treballen a Ucraïna en estat de guerra.


La guerra es troba aquí entre nosaltres també sempre que utilitzem un mòbil. Els minerals necessaris per a les bateries dels mòbils ocasionen brutals guerres al centre d’Àfrica, i hi ha nens i nenes, nois i noies, que es veuen obligats a fer de soldats, ara mateix, al continent africà, com a altres indrets del món.


Fa unes poques setmanes, la guerra va arribar al Manolo. Nàdia Ghulam ens va fer una xerrada per a 2n de Batxillerat, com ho havia fet abans de Nadal per a 3r ESO. Nàdia, refugiada afganesa, acollida per una família catalana, dur a la cara les marques de la guerra, i ens explicà com un pare de família havia embogit per culpa de la guerra i ara agredia violentament la pròpia família. Ens va demanar que no fabriquéssim armes ni bombes, que no hi col·laboréssim.


Una de les primeres víctimes de les guerres és la confiança.


Les guerres comencen i s’estenen quan guanya la desconfiança, quan s’instal·la al nostre cap el pensament que hi ha «bons» i «dolents», i que nosaltres som els bons...


Plantem una llavor de la guerra quan desconfiem de qui parla amb un accent diferent, de qui posa una espècie diferent al menjar, de qui té un altre to a la pell... O quan ens aferrem tan fort a una bandera que ens fan nosa les altres banderes.


Demanem un minut de silenci

    pels ucraïnesos, i els russos, que viuen entre nosaltres

    per tots els qui, siguin d’on siguin, es troben ara a a Ucraïna sota l’amenaça de bombes i bales

    i també pels que ja porten 8 anys a certes parts d’Ucraïna patint la por de les bombes i les bales

    pels joves, pels nois i noies, els adults, que ara han de fer de soldats, amb convenciment o sense

    i per totes les persones, famílies, nens i nenes, nois i noies que arreu del globus terraqüi pateixen un estat de guerra


25 de febrer de 2022 – pati de les pedres INS Manolo Hugué – Caldes de Montbui

dimecres, 21 d’octubre del 2020

Cràtil. L'esdevenir i el coneixement

 

Tesi: si tot canviés, no seria possible el coneixement. 

Arguments:

- Si tot canvia constantment, quan t'apropes per a conèixer una cosa, i vas a dir què és, ja s'ha tranformat en una de diferent, i per tant ja no saps el que és.

- Si tot canvia constantment el mateix coneixement està sotmès al canvi, i per tant canvia en una altra cosa, es transforma en "no-coneixement". El coneixement deixa de ser coneixement, desapareix com a coneixement, és a dir, no hi ha coneixement.

El que és més important és el fet que Plató no pot acceptar aquesta conclusió ("no és possible el coneixement"). En primer lloc perquè  l'escepticisme dels sofistes va portar a la condemna de Sòcrates, l'home més just condemnat per la ciutat injusta. Plató considerava que l'escepticisme i el relativisme dels sofistes havien creat una situació social que va fer possible el judici a Sòcrates. En segon lloc, perquè si no hi ha coneixement, tampoc no es pot determinar què és la justícia, ni tampoc crear una ciutat justa. 

Per tant, ha de ser possible el coneixement. I això vol dir que ha d'existir una realitat que no canviï . Només si hi ha una realitat que no canvia és possible el coneixement. 

D'altra banda, Plató podia confiar en la possibilitat del coneixement des del moment que tenia l'experiència de les matemàtiques. L'existència del coneixement matemàtic, estable i invariable, dóna una base ferma per a superar l'escepticisme.

D'aquí que Plató accepti que hi ha una realitat que canvia (el món sensible); d'aquesta no hi ha veritable coneixement. Però n'hi ha una altra que no canvia, que és immutable (el món intel·ligible, dins del qual hi ha els objectes matemàtics i les idees); aquesta realitat que no canvia fa possible el coneixement.

divendres, 25 de setembre del 2020

Entrades als apunts de Sòcrates i els sofistes

 A través del vincle podeu accedir a les dues entrades anteriors dedicades a Sòcrates i els sofistes:


http://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2016/09/socrates-i-sofistes-1.html

 

https://filosofia-insmanolohugue.blogspot.com/2016/09/socrates-i-sofistes-i-2.html 



Preguntes-guia examen presocràtics, Sòcrates i sofistes

  1.  Què significa "mite" en el cas de l'expressió "pas del mite al logos"? 
  2. Què significa "logos" en el cas de l'expressió "pas del mite al logos"?
  3. Explica els dos significats d'arkhé.
  4. Què és l'arkhé segons Tales de Milet? Quin és l'argument que probablement donava suport a la seva afirmació?
  5. Com podien afirmar els pitagòrics que l'arkhé de totes les coses eren els nombres, és a dir, que fins i tot les coses materials estaven formades de nombres? 
  6. Digues a quin autor pertanyen les següents expressions o conceptes i explica'l breument:
  •  «Al mateix riu no és possible ficar-s'hi dos cops. (...)» (fr. 91)
  • «Per als qui en mateixos rius es fiquen, aigües altres i altres corren.» (fr. 12)
  • «En els mateixos rius ens fiquem i no ens fiquem, som i no som.» (fr. 49a)
  •  Inengendrat /Indestructible /Etern /Immutable /Compacte, homogeni, continu / Únic /Finit (esfera)  
  • Via de l'Opinió
  • àtom 
  • el buit 

 

Sòcrates i els sofistes

  1. Mètodes dels sofistes: llargs i elaborats discursos, i arguments erístics (combatius)
  2. Explica les dues parts del diàleg socràtic (ironia i maièutica)
  3. El relativisme de Protàgores. Per què no podem considerar relativista a Sòcrates?
  4. L'escepticisme de Gòrgies. Per què no podem considerar escèptic a Socrates?

diumenge, 20 de setembre del 2020

Psicòleg i psiquiatra (2020-2021)

 La diferència fonamental entre un psicòleg i un psiquiatra és que el psiquiatra té estudis de Medicina. Això comporta una segona diferència molt important: el psiquiatra pot receptar medicaments, el psicòleg no. Finalment, una conseqüència és que el psiquiatra acostuma a encarregar-se de casos de més difícil seguiment i tractament. Ara bé, cal tenir en compte que els psicòlegs clínics podem treballar en estreta coordinació amb el o la psiquiatra, i fer el seguiment de casos igualment molt complexos de tractar. 


A través de l'enllaç podeu baixar-vos el pdf de les diferències entre un psicòleg i un psiquiatra,  amb les diferents tasques que pot realitzar un psicòleg clínic subratllades. 

Diferències entre un psiquiatra i un psicòleg