La diferència fonamental entre un psicòleg i un psiquiatra és que el psiquiatra té estudis de Medicina. Això comporta una segona diferència molt important: el psiquiatra pot receptar medicaments, el psicòleg no. Finalment, una conseqüència és que el psiquiatra acostuma a encarregar-se de casos de més difícil seguiment i tractament. Ara bé, cal tenir en compte que els psicòlegs clínics podem treballar en estreta coordinació amb el o la psiquiatra, i fer el seguiment de casos igualment molt complexos de tractar.
A través de l'enllaç podeu baixar-vos el pdf de les diferències entre un psicòleg i un psiquiatra, amb les diferents tasques que pot realitzar un psicòleg clínic subratllades.
Feia dies que no compartia recursos per a viure en confinament. Volia compartir una reflexió que vaig rebre via correu electrònic... en anglès. Per tant l’havia de traduir... Avui he trobat un moment. Copio ara la reflexió en la meva traducció, i al final de l'entrada, l’original.
«Comptat i debatut, com hem comentat abans, una pràctica habitual de mindfulness hauria d’ajudar a superar algunes de les conseqüències en el comportament del confinament. (...)
Avui m’agradaria centrar-me en quelcom lleugerament diferent: una conseqüència de la situació a propòsit del COVID-19 que sembla que estigui a l’aguait en el fons és la persistent ansietat que pot impactar en les nostres maneres i en la nostra resilència emocional. Així, molta gent observa que els qui l’envolten cada cop estan més nerviosos i susceptibles, irritables. I alguns observen que ells mateixos cada cop estan més nerviosos i irritables, de manera que són menys pacients, menys comprensius, menys amables, i això fa al seu torn que vegi a l’altra gent també més nerviosa i irritable... i anar fent així s’entra en un cercle viciós.
Si tu notessis això en tu mateix, aleshores hauries d’aturar-te un moment per a prendre consciència del que passa dins teu mateix. En la mesura que pensem que la ràbia i la irritació prové de l’altra gent, no hi ha gaire cosa a fer al respecte. El fet de prendre consciència que les nostres circumstàncies actuals de mal-estar és quelcom ens fa menys caritatius envers els altres i més impacients sí que és una de les coses que poden treballar amb les nostres pràctiques de mindfulness. De fet, aquest és una de les intencions explícites de la compassió o de les meditació de «be-friending» [meditacions de bons desitjos envers un mateix i els altres, d’amabilitat o estimació o amor, segons la versió hispànica o catalana del mindfulness ] que es poden trobar al curs. Dit això, la majoria de pràctiques de mindfulness que apareixen al curs «De-Mystifying Mindfulness» (Desmitificant Mindfulness) estan pensades per a ajudar-nos a ser més conscients del que estem afrontant i tractant en cada moment particular, i ajudar-nos a intervenir de forma més amable i amb més capacitats per a prevenir tot el que prové de les respostes automàtiques disparades per les respostes de l'estrès. Així doncs, encara que no hagis assolit les meditacions de compassió del curs o bé encara que simplement no t’agradin (com sé que els passa a alguns), qualsevol pràctica consistent de mindfulness hauria d’ajudar-nos a desenvolupar el reconeixement del nerviosisme que estàs sentint i ajudar-te a escollir opcions més amables per a afrontar-ho.
Com a mínim, petites pràctiques que t’ajudin a ser més pacients a les cues mentre esperes a metre i mig de l’altra gent (o calma mentre condueixes per uns carrers estranyament tranquils i en una cua de conductors estressats) poden ajudar-te a constatar la teva irritació i ràbia, de manera que puguis assolir que tothom (incloent-hi a tu mateix) se senti més segur.»
És una reflexió de Dr. Chris Goto-Jones, de la Leiden University - Centre for Innovation. A la plataforma Coursera podeu trobar el curs que esmenta , «De-Mystifying Mindfulness», que està molt bé perquè, a part de pràctiques ben pautades, també analitza els aspectes criticables, o polèmics, o ambigus...
El text esmenta labe-friending meditation. Meditació de compassió, d’amabilitat, de bons desitjos. Jo sóc d’aquells que no acaba de trobar-se a gust amb aquest tipus de meditació, però certament pot ser beneficiosa, especialment en moments com aquests.
La meva proposta pràctica és que no deixeu de provar, si més no alguns dies, els exercicis de respiració abdominal i la meditació de «body scan» que ja us he compartit, i que també proveu aquests exemples de befriending meditation. L’únic que podeu perdre són alguns minuts al dia...
Costa trobar bones guies en castellà o català... La primera és bastant llarga, però com que ara disposem de més temps...
Si volem una versió curta ens hem de conformar amb aquesta meditació guiada pensada per a infants, però segueix l’esquema típic dels millors especialistes:
«So, thankfully, as we discussed earlier, a regular mindfulness practice should be able to help with some of these behavioural consequences of self-isolation. (...)
Today I’d like to address something slightly different: one consequence of the situation around COVID-19 that seems to lurk in the background is the way in which persistent anxiety can impact on our moods and our emotional resilience in general. So, many people are observing that those around them are becoming more agitated and more short-tempered. Some are also observing that they themselves are becoming more agitated and more short-tempered, causing them to be less patient and understanding and kind, causing them to read other people as more agitated and more short-tempered … and so on, in a vicious circle.
If you’re noticing this about yourself, then you might pause for a moment to appreciate your own insightfulness. For as long as we think all the anger and irritation is coming from other people, there’s not going to be much we can do about it. The insight that our current circumstances of dis-ease might be making us less charitable towards others and more impatient is something that we can work with in our mindfulness practices. Indeed, this is one of the explicit purposes of compassion or be-friending meditations, which you can find in our course. That said, most of the mindfulness practices that we learn in a course like ‘De-Mystifying Mindfulness’ are designed to help us to become more aware of what we’re dealing with at any particular moment, and to help us intervene more gently and more skilfully to prevent those things from triggering automatic stress responses. So, even if you haven’t reached the compassion meditations in the course yet, or if you simply don’t like them (which I know is the case for some), any consistent mindfulness practice should help you develop awareness of the agitation you’re feeling and help you make some gentler choices about what to do with it.
If nothing else, short practices to help you be patient in queues as you wait 6ft from the people on either side of you (or calmness as you drive your car through oddly quiet streets and lines of stressed drivers) may help you to check your irritation and anger, and thus help to make everyone (including you) feel a little safer.»
A l'anterior missatge us recomanava un exercici de respiració abdominal, és a dir,la respiració del cos en estat normal. Aquesta respiració hauries d'aplicar-la també, sense obsessionar-te, en el següent exercici de Mindfulness. Mindfulness (atencio plena) és una tendència en psicologia que es pot convertir en tota una filosofia de la vida. Ara bé, sense arribar a tant, els exercicis associats al Mindfulness poden ser útils per a tothom.
Observacions al vídeo que us passo:
recomana practicar el "body scan" (escaneig corporal) dues vegades al dia; si hi dediqueu només una estona cada dia, ja és molt beneficiós
la persona que fa de guia recomana no moure's; altres versions que tinc d'aquest exercici, en canvi, recomanen que si t'has de moure, perquè sents molèsties a alguna part del cos, ho facis, això sí, mirant de ser conscient de com et mous, centrant-te en el teu moviment
és molt important no obsessionar-se en fer-ho bé ni perfecte, més aviat cal aprendre a acceptar-ho surti com surti; si la ment se'ns dispersa en altres pensaments, senzillament ho constatem, ens n'adonem, i tornem a centrar-nos en la respiració i la part del cos que toqui
Els millors exercicis de body scan els tinc en anglès. No tinc cap inconvenient a compartir-los amb qui tingui interès. Després d'un parell d'audicions no hi ha problemes de comprensió, encara que estiguin en anglès. De fet , un d'ells és accessible via Spotify, i fins i tot youtube. Mark Williams és un dels especialistes més seriosos del Mindfulness.
No hi ha solucions màgiques ni remeis miraculosos pels nervis o l'ansietat o el bloqueig que de vegades es presenten inoportunament en situacions com per exemple proves i exàmens importants així com el confinament en estat d'alarma.
Però un dels recursos que tenim sempre a mà és la respiració. Sovint respirem malament, i en situacions estressants encara pitjor. Per tant, si ens acostumem a concentrar-nos uns minuts en respirar bé, i així recentrar-nos i no bloquejar-nos, podrem superar millor certs reptes.
La respiració adequada, i que ens pot ajudar a superar un moment de més o menys nerviosisme, és el que s'anomena "respiració abdominal". Aquí teniu un vídeo, gairebé triat a l'atzar, que ho explica i ens dóna pautes per a posar-ho en pràctica. El vídeo està pensant per a fer la pràctica dempeus, però us recomano que ho proveu a fer estant estirats.
N'hi ha molts, de vídeos sobre la respiració abdominal. Si aquest no us agrada ni us va bé, busqueu-ne un altre. Però és molt positiu si cada dia dediqueu un minuts a practicar-la, de manera que ho pugueu reprendre amb facilitat quan ho necessiteu en situacions més crítiques.
Una última observació molt important: si fas aquest exercici no t'obsessionis per a què et surti bé, senzillament hi dediques uns minuts cada dia sense valorar si l'has fet millor o pitjor. Hi ha persones que triguen molt a aconseguir fer-lo amb fluïdesa, però encara que no ho fem de forma perfecta és beneficiós.
Llegeix el text i al costat de cada paràgraf anota breument i amb paraules teves si és possible quina penses que n'és la idea principal.
A continuació elabora el teu resum del text, sempre mirant d'explicar-ho amb paraules teves. El resum no hauria d'ocupar més d'un terç de l'extensió original (en aquest cas, el resum hauria de ser d'unes 300-350 paraules).
El més interessant és que afegeixis un paràgraf amb els teus comentaris, la teva valoració, la teva aportació des de la teva experiència si s'escau, la teva opinió.
Fer un resum d'un dels següents vídeos (extensió orientativa, 500-800 paraules). Més que un resum exhaustiu i complet, ha de ser un comentari dels aspectes que considereu més importants o interessants a nivell personal.
Fer un resum amb diferents apartats i preferentment amb esquemes o mapes conceptuals d'aquest vídeo (es pot fer a ordinador, i els esquemes si es vol a mà):
Argumenta la teva opinió sobre la següent afirmació: "Que tinguem consciència no és més que el resultat d’un seguit de simples (o complexes) reaccions químiques realitzades a les neurones que formen el nostre sistema nerviós".
El teu text ha de seguir la següent estructura:
Primer paràgraf: introducció, en la qual presentes al teu lector la qüestió i l'enfocament que li dones.
Segon paràgraf: aqui cal donar l'opinió argumentada; l'opinió ha de ser clara, a favor o en contra, i sovint la millor manera de donar suport a l'opinió és a partir d'exemples.
Tercer paràgraf: conclusió, en el sentit que es recull un altre cop la qüestió del teu text ila teva opinió, formalment es tanca el text.
La neurona: caldrà assenyalar les parts de la neurona i donar la informació bàsica
Drogues i sinapsis: caldrà explicar algun dels mecanismes d'acció de les drogues en l'espai sinàptic, a partir d'algun dels exemples
Especialització hemisfèrica: caldrà explicar com es va descobrir, descriure la funció de cada hemisferi, i finalment donar l'explicació d'un cas nou
Sistema somàtic: caldrà definir els dos tipus de neurones, les motores i les sensitives
Sistema autònom: caldrà explicar les dues divisions (simpàtica i parasimpàtica) i la respectiva funció, de cada divisió cal donar-ne l'exemple de tres òrgans a elecció de l'alumne
Sistema endocrí: caldrà explicar què el forma, les dues funcions i explicar una de les tres glàndules
https://youtu.be/w93YA7uPYnU?t=434
(Documental «Drogas y cerebro – 1 Cocaina y estimulantes» -a
partir del minut 7:15)
Quantes neurones hi hauria comunicant-se constantment al nostre
sistema nerviós?
Què són les rates "knock-out"?
Quin neurotransmissor té molt a veure amb la sensació de plaer i
l'addicció a les drogues, i és al centre dels circuits de
recompensa?
Com "pirateja" la cocaïna la sinapsis?
A quina part de l'encèfal es concentra la dopamina? Quina funció
té aquesta part?
Què passa amb la dopamina,i les neurones implicades, sota
l'acció de la cocaïna o el crack? Quines conseqüències té per a
l'individu?
Cannabis i neurotransmissors
https://youtu.be/mbOFxybzzTs?t=236
(Documental «Drogas y cerebro – 4 cannabis» partir del minut
4)
Com "pirateja" el cannabis el nostre cervell?
En què consisteix el sistema cannabinoide endogen?
Quina quantitat de receptors cannabinoides tenim al sistema
nerviós?
A quines parts del cervell actua el sistema cannabinoide endogen?
[endogen=generat pel propi cos]
Una de les mol·lècules cannabinoides endògenes és
l'anandamida. Què vol dir etimològicament la paraula?
Què diferencia l'anandamida de la resta de neurotransmissors?
Definició de psicologia (es pot respondre en forma de mapa conceptual o redactada)
Diferències entre psicòleg i psiquiatra; cal tenir en compte aquesta entrada del blog (especialment pel que fa al que fa un psicòleg clínic, quines formes d'intervenció aplica)
Branques de la psicologia: hi haurà la descripció d'alguna investigació o intervenció psicològica, i s'haurà de dir a quina branca pertany
Mètodes de la psicologia:
hi haurà un exemple d'investigació experimental, i s'haurà d'analitzar seguint la taula utilitzada a classe
pel que fa als altres mètodes, caldrà fer una descripció del mètode i explicar els avantatges i inconvenients
en el cas d'investigació correlacional caldrà explicar com funciona el coeficient de correlació
en el cas d'història de casos caldrà explicar el cas d'Anna O
Escoles de la psicologia: hi haurà dues preguntes, una relacionant les escoles amb els noms de psicòlegs importants, l'altra relacionant les escoles amb descripcions relatives als àmbits d'estudi o els mètodes
La diferència fonamental entre un psicòleg i un psiquiatra és que el psiquiatra té estudis de Medicina. Això comporta una segona diferència molt important: el psiquiatra pot receptar medicaments, el psicòleg no. Finalment, una conseqüència és que el psiquiatra acostuma a encarregar-se de casos de més difícil seguiment i tractament. Ara bé, cal tenir en compte que els psicòlegs clínics podem treballar en estreta coordinació amb el o la psiquiatra, i fer el seguiment de casos igualment molt complexos de tractar.
A través de l'enllaç podeu baixar-vos el pdf de les diferències entre un psicòleg i un psiquiatra, amb les diferents tasques que pot realitzar un psicòleg clínic subratllades.
Allen Frances (Nueva York, 1942) dirigió durante años el Manual Diagnóstico y Estadístico (DSM), en el que se definen y describen las diferentes patologías mentales. Este manual, considerado la biblia
de los psiquiatras, es revisado periódicamente para adaptarlo a los
avances del conocimiento científico. El doctor Frances dirigió el equipo
que redactó el DSM IV, a la que siguió una quinta revisión que amplió considerablemente el número de entidades patológicas. En su libro ¿Somos todos enfermos mentales?
(Ariel, 2014) hace autocrítica y cuestiona que el considerado como
principal referente académico de la psiquiatría colabore en la creciente
medicalización de la vida.
